Els teus miralls em recorren
entre cortines i baranes,
cada cop que tu em mires
més difusa esdevinc.
La teva ombra allargada busca
entre la meva pell tremolosa,
carn i ossos de vidre esberlat,
sóc un viure morta.
En la teva pell em reflecteixo,
només és una part de mi,
sóc massa lluny del teu món,
visc en pell aliena.
dilluns, 31 de desembre del 2018
Pomell de Llum
Llum cridanera em desvetlla,
Fileres de petits estels blaus,
Bell deambular de fanalets,
dringadissa de sal,
regala'm un fastuós goig....!
habites les curtes nits,
entre onades de mar escumoses.
Fileres de petits estels blaus,
parlen altius dins meu,
espessa senda de dolç passejar.
Bell deambular de fanalets,
dringadissa de sal,
regala'm un fastuós goig....!
Pomell de liles lavanda,
lleugera esperança,
entre vesprades, un dring,
a la fi.......,
et somio..........!
lleugera esperança,
entre vesprades, un dring,
a la fi.......,
et somio..........!
divendres, 28 de desembre del 2018
Santa innocència
Amant de fortuna,
miserable truà,
forges esperances
de noves vides,
i tot és envà.....!
Totes et desitgen
i cap no et rep,
una sola et reclama,
ai, infeliç alienada...!
D'or i plata vesteixes
però sempre ets escàs,
mai arribes on cal,
putos calés dels collons.....!
miserable truà,
forges esperances
de noves vides,
i tot és envà.....!
Totes et desitgen
i cap no et rep,
una sola et reclama,
ai, infeliç alienada...!
D'or i plata vesteixes
però sempre ets escàs,
mai arribes on cal,
putos calés dels collons.....!
dijous, 27 de desembre del 2018
Tu i Els meus costats
Als plecs dels meus pensaments
et guardo en petits calaixets,
emmidonats de plena fantasia
saltironen llunyedans.
Vorejant els límits del meu cos
et contemplo endormiscat,
mentre unes garses neguitoses
emprenen el seu vol.
Mostrem les nostres ànimes lliures
entre escorces alienes,
som illes surant entre cossos
puntals màgics del món.
et guardo en petits calaixets,
emmidonats de plena fantasia
saltironen llunyedans.
Vorejant els límits del meu cos
et contemplo endormiscat,
mentre unes garses neguitoses
emprenen el seu vol.
Mostrem les nostres ànimes lliures
entre escorces alienes,
som illes surant entre cossos
puntals màgics del món.
dimarts, 25 de desembre del 2018
Ball de Blues
Petit bressol d'escuma,
dins les boires balles,
i gronxes els meus riures
en passar la broma.
Una espurna llueix bella
reposada al teu llavi,
dolces vesprades d'estiu
ens porten ben lluny.
Ocells de llargues ales
em parlen de tu,
entre dibuixos carbonet,
pintes el meu món.
Figures musicals de blues,
dins meu s'agiten,
mentre els astres purpurina
ens vesteixen la pell.
dins les boires balles,
i gronxes els meus riures
en passar la broma.
Una espurna llueix bella
reposada al teu llavi,
dolces vesprades d'estiu
ens porten ben lluny.
Ocells de llargues ales
em parlen de tu,
entre dibuixos carbonet,
pintes el meu món.
Figures musicals de blues,
dins meu s'agiten,
mentre els astres purpurina
ens vesteixen la pell.
dilluns, 24 de desembre del 2018
Coeur de papier
Toujours
Bijou d'amour
Bouges mon coeur
dans la nuit étoilée,
ton souffle de vie
réchauffe mon âme.
Les instants secrets
traversent mon être,
et la lune éternelle
brille toujours belle.
Cheveux hérissées..,
une peau avide de toi,
sans temps de rien,
juste pour sentir.
Sentier amidonnée
de douce harmonie,
rassasier mon corps
de désir, désir....
amour de mon coeur,
bijou d'amour.........!
dans la nuit étoilée,
ton souffle de vie
réchauffe mon âme.
Les instants secrets
traversent mon être,
et la lune éternelle
brille toujours belle.
Cheveux hérissées..,
une peau avide de toi,
sans temps de rien,
juste pour sentir.
Sentier amidonnée
de douce harmonie,
rassasier mon corps
de désir, désir....
amour de mon coeur,
bijou d'amour.........!
diumenge, 23 de desembre del 2018
Poema autòcton parracà
Vatualosti de dona,
fot-me santa murga
entre bimbirimboies, cony..!,
pasteta feta de cervell.
Manego biobrega carnal,
vatualolla, ospia manyaga..!
no en fotrem pà via,
ni all ni torrada ni rè...!
Ago'n lospia de ferro..!,
oite..! aiam, que ja no en raja
i entre pixapins zulus,
m'ofego, ago'n la putra..!
fot-me santa murga
entre bimbirimboies, cony..!,
pasteta feta de cervell.
Manego biobrega carnal,
vatualolla, ospia manyaga..!
no en fotrem pà via,
ni all ni torrada ni rè...!
Ago'n lospia de ferro..!,
oite..! aiam, que ja no en raja
i entre pixapins zulus,
m'ofego, ago'n la putra..!
Nits de color
Camino el teu son
entre cintes de color,
entrellaces el goig
de fada porcellana.
Fad boscà del nord
al meu pit el goig,
juguen els peus nus,
son petits colibrís.
Pany de fusta clara
ens gronxa la nit,
entre rialles juguem
fins passada l'albada.
Mous petits instants
entre cels vermellons,
marxen primaveres,
sol naixent de tardor.
entre cintes de color,
entrellaces el goig
de fada porcellana.
Fad boscà del nord
al meu pit el goig,
juguen els peus nus,
son petits colibrís.
Pany de fusta clara
ens gronxa la nit,
entre rialles juguem
fins passada l'albada.
Mous petits instants
entre cels vermellons,
marxen primaveres,
sol naixent de tardor.
divendres, 21 de desembre del 2018
Cavalcant el temps
Un cel de cristalls,
dolces paraules
aturen el meu turment.
Aromes de verds
entre molses fresques,
son passió desfermada.
Acarona el meu temps
mentre cavalco,
que les mans em ballen.
La vida camina lleugera
mentre ens anem passant,
desperta'm...!
el matí és aquí....!
dolces paraules
aturen el meu turment.
Aromes de verds
entre molses fresques,
son passió desfermada.
Acarona el meu temps
mentre cavalco,
que les mans em ballen.
La vida camina lleugera
mentre ens anem passant,
desperta'm...!
el matí és aquí....!
dimecres, 12 de desembre del 2018
Primavera de tardor
Primavera de tardor sobtada,
fortuna divina em regales,
fortuna divina em regales,
entre boires de cotó fluix.
Miralls de vellut rubicund,
l'ossada em guarden ardent,
dolces filigranes d'amor
broden fils de tots colors.
Mels i confits assaboreixo
entre llavis la dolça passió,
mil flors em somriuen
vora els laberints boscans.
Mels i confits assaboreixo
entre llavis la dolça passió,
mil flors em somriuen
vora els laberints boscans.
dimarts, 11 de desembre del 2018
El Principi dels Principis
Bona Vesprada i Bon riure tingueu...................!
I diuen que tot va començar amb una retallada de l'estatut, doncs no..........!
Altres diuen que va començar amb en Felipe Uve palito, doncs tampoc.............!
Altres diuen que va començar amb els Reis Catòlics, doncs tampoc..........!
Altres també diuen que va començar amb Jesús, doncs tampoc.........!
Altres diuen que va començar amb un Esperit Sant, doncs tampoc........!
En realitat tot va començar amb la Maria, si, la Maria que tenia plantada en Satanàs al paradís...........que ni era una poma com ens explica la Santíssima Bíblia ni tampoc una patata com ens cantava La Trinca, que no, que no, que tot va ser culpa del gran camp de Maria que hi tenia plantat en Satanàs (àlies el fumeta).
I així diuen que va començar la dèria d'anar-ho segant tot..........!
I és que el paradís éra el que ara coneixem com a Catalunya, això no ho diu pas la Bíblia, es clar, però proves en tenim..........!
A veure, diu que estava entre mar i muntanya, envoltada de valls fèrtils, hi feia sol i la gent hi anava gairebé despullada, home, que li diguin als barcelonins si la gent no hi va de despullada per les Rambles, oi?........!
Doncs tot va començar quan N'Adam es va passar segant aquells camps, i és que no estava pas sol, L'Eva també es va aficionar a segar, i renoi si van segar...........! ho van podar tot....!, es clar, en Fumeta es va emprenyar i li va dir a Déu nostre senyor que això no podia ser..............!
Aleshores, Déu va decretar que aquell paradís ja no seria mai més paradís i passaria a ser l'infern.
Es clar, a Déu li calia un altre regne dels cels i va sentenciar que el territori del costat seria el regne dels cels, convertint així aquella primigènia Hispània en el regne dels Déus.............!
Van passar uns quants segles i un dia va aparèixer un Colom, que encara que no anava massa fumat, una mica carregat de Petazzetes sí hi anava. En aquell Colom misteriós i col.locat, algú el va anomenar Esperit Lliure, això va ser perquè en veient una bona i ferma mossa, i no éra mossa d'esquadra només mossa, li va dir, ep! vols segar petazzetes amb mí?, ella, bona noia hi va accedir, i es clar, després de tota una nit segant Petazzetes, pel matí ella ja éra prenyada, que no emprenyada, i es clar, allò va ser el miracle de l'entrecuix més famós de la història, un Sant, aquell Esperit, aquella noia va quedar al.lucinada per tota la seva santa vida, d'aquí allò de l'Esperit Sant.............!, la feina va ser fer-li entendre amb en Pep que allò no éra d'eixe món..............! amb raó des d'aleshores en Pep va ser conegut com en Petazzeta, i és que a partir d'aquell dia, en Pep també es va dedicar a la Maria en cos i ànima, bé, més en cos que en ànima, i és que anar tot el dia pet és el que té.............................!
Si us ha agradat me n'alegro i pels cristians, catòlics i apostòlics..............anava a dir que ho sento, però en realitat no.....!
I diuen que tot va començar amb una retallada de l'estatut, doncs no..........!
Altres diuen que va començar amb en Felipe Uve palito, doncs tampoc.............!
Altres diuen que va començar amb els Reis Catòlics, doncs tampoc..........!
Altres també diuen que va començar amb Jesús, doncs tampoc.........!
Altres diuen que va començar amb un Esperit Sant, doncs tampoc........!
En realitat tot va començar amb la Maria, si, la Maria que tenia plantada en Satanàs al paradís...........que ni era una poma com ens explica la Santíssima Bíblia ni tampoc una patata com ens cantava La Trinca, que no, que no, que tot va ser culpa del gran camp de Maria que hi tenia plantat en Satanàs (àlies el fumeta).
I així diuen que va començar la dèria d'anar-ho segant tot..........!
I és que el paradís éra el que ara coneixem com a Catalunya, això no ho diu pas la Bíblia, es clar, però proves en tenim..........!
A veure, diu que estava entre mar i muntanya, envoltada de valls fèrtils, hi feia sol i la gent hi anava gairebé despullada, home, que li diguin als barcelonins si la gent no hi va de despullada per les Rambles, oi?........!
Doncs tot va començar quan N'Adam es va passar segant aquells camps, i és que no estava pas sol, L'Eva també es va aficionar a segar, i renoi si van segar...........! ho van podar tot....!, es clar, en Fumeta es va emprenyar i li va dir a Déu nostre senyor que això no podia ser..............!
Aleshores, Déu va decretar que aquell paradís ja no seria mai més paradís i passaria a ser l'infern.
Es clar, a Déu li calia un altre regne dels cels i va sentenciar que el territori del costat seria el regne dels cels, convertint així aquella primigènia Hispània en el regne dels Déus.............!
Van passar uns quants segles i un dia va aparèixer un Colom, que encara que no anava massa fumat, una mica carregat de Petazzetes sí hi anava. En aquell Colom misteriós i col.locat, algú el va anomenar Esperit Lliure, això va ser perquè en veient una bona i ferma mossa, i no éra mossa d'esquadra només mossa, li va dir, ep! vols segar petazzetes amb mí?, ella, bona noia hi va accedir, i es clar, després de tota una nit segant Petazzetes, pel matí ella ja éra prenyada, que no emprenyada, i es clar, allò va ser el miracle de l'entrecuix més famós de la història, un Sant, aquell Esperit, aquella noia va quedar al.lucinada per tota la seva santa vida, d'aquí allò de l'Esperit Sant.............!, la feina va ser fer-li entendre amb en Pep que allò no éra d'eixe món..............! amb raó des d'aleshores en Pep va ser conegut com en Petazzeta, i és que a partir d'aquell dia, en Pep també es va dedicar a la Maria en cos i ànima, bé, més en cos que en ànima, i és que anar tot el dia pet és el que té.............................!
Si us ha agradat me n'alegro i pels cristians, catòlics i apostòlics..............anava a dir que ho sento, però en realitat no.....!
El món dels idiotes
Quan a un analfabet li poses un llibre al davant, pot ser que al final tingui curiositat i acabi aprenent a llegir, però quan a un idiota li poses un ordinador al davant, per molt que sàpiga llegir, mai entendrà el que de debò volen dir aquestes lletres, paraules o frases.
Al món dels idiotes, l'analfabet n'és el Rei....!
Al món dels idiotes, l'analfabet n'és el Rei....!
dilluns, 10 de desembre del 2018
Somrís de Matinada
dimecres, 5 de desembre del 2018
CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISME
AIXÒ ÉS SER FEIXISTA, US EN FAIG UN PETIT RESUM..
-Enyorança de les tradicions i veneració de les ensenyances
arcaiques de cultures remotes com la egípcia o les runes
celtes o fins i tot cultures perdudes.
arcaiques de cultures remotes com la egípcia o les runes
celtes o fins i tot cultures perdudes.
-Rebuig per totes les coses i cultures modernes
-Rebuig del pensament propi i/o crític, pensar és considerat
dolent. Si penses és que vols canviar i per tant vol dir que és
modern, per tant, prohibit pensar, els que manen ja ho fan per
a tu.
dolent. Si penses és que vols canviar i per tant vol dir que és
modern, per tant, prohibit pensar, els que manen ja ho fan per
a tu.
-Por a les diferències, ja siguin racials, culturals, o de
pensament. Això porto inevitablement al racisme.
pensament. Això porto inevitablement al racisme.
-Sempre s'acaba fent un discurs dirigit a les classes mitjanes
frustrades i descontentes, no interessen ni les elits ni tampoc
els pobres.
frustrades i descontentes, no interessen ni les elits ni tampoc
els pobres.
-Considerar-se la millor nació i estar per sobre de qualsevol
altra raça. Això porta a la supremacia i la xenofòbia.
altra raça. Això porta a la supremacia i la xenofòbia.
-Estar sempre en alerta disposant-se a atacar militarment de
forma preventiva, pensar que els altres sempre es confabulen
en contra.
forma preventiva, pensar que els altres sempre es confabulen
en contra.
-Pensar que només tenen dret a viure, els més forts. Els
considerats dèbils han de ser exterminats pel bé del futur de
la raça superior.
considerats dèbils han de ser exterminats pel bé del futur de
la raça superior.
-La superioritat masculina envers les dones, que han de ser
conformistes i submises.
conformistes i submises.
-Promulgació de discursos populistes, mancats de realisme,
però fàcils d'introduir entre les capes socials baixes i mitges.
però fàcils d'introduir entre les capes socials baixes i mitges.
-Utilització d'un llenguatge fàcil, amb frases curtes i pobres de
lèxic, missatges repetitius i de fàcil assimilació, consignes i/o
missatges gairebé infantils, entenedors per a tothom, fins i tot
per a persones amb un nivell 0 d'enteniment.
lèxic, missatges repetitius i de fàcil assimilació, consignes i/o
missatges gairebé infantils, entenedors per a tothom, fins i tot
per a persones amb un nivell 0 d'enteniment.
dimarts, 4 de desembre del 2018
El Cant dels Indignats
Tot el poble cantarà la melodia dels indignats,
és Catalunya que es rebel.la i lluita, per la llibertat,
Que els batecs dels nostres cors,
ressonin forts com mil tambors,
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.
Lluitaràs al meu costat serem més forts si estem units,
més enllà de la mentida i la violència hi ha la pau,
Somriu, aixecat i lluita per la llibertat...!
Tot el poble cantarà la melodia dels indignats,
és Catalunya que es rebel.la i lluita, per la llibertat,
que els batecs dels nostres cors,
ressonin forts com mil tambors,
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.
Si unim les nostres forces l'enemic no passarà,
el joc brut i els abusos no ens podran mai fer callar,
colze a colze trenquem les cadenes de la repressió.
Tot el poble cantarà la melodia dels indignats,
és Catalunya que es rebel.la i lluita, per la llibertat,
que els batecs dels nostres cors,
ressonin forts com mil tambors,
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.
és Catalunya que es rebel.la i lluita, per la llibertat,
Que els batecs dels nostres cors,
ressonin forts com mil tambors,
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.
Lluitaràs al meu costat serem més forts si estem units,
més enllà de la mentida i la violència hi ha la pau,
Somriu, aixecat i lluita per la llibertat...!
Tot el poble cantarà la melodia dels indignats,
és Catalunya que es rebel.la i lluita, per la llibertat,
que els batecs dels nostres cors,
ressonin forts com mil tambors,
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.
Si unim les nostres forces l'enemic no passarà,
el joc brut i els abusos no ens podran mai fer callar,
colze a colze trenquem les cadenes de la repressió.
Tot el poble cantarà la melodia dels indignats,
és Catalunya que es rebel.la i lluita, per la llibertat,
que els batecs dels nostres cors,
ressonin forts com mil tambors,
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.
dilluns, 3 de desembre del 2018
La bessonada de la Almodis, el fratricidi i altres conxorxes i traïcions........
Nois i Noies....!
La nostre flamant comtessa de Barcelona, la Almodis, ha parit....!, i no una criatura com hauria estat el més normal, nooooooooo.....!, n'ha parit dues i totes dues, barons.....!
El primer en néixer, en Ramón Berenguer II, ha estat un nen preciós, tot blanquet i rosset, amb uns ulls blaus com el mar, un baró d'estirp noble a qui totes les donzelles de palau han vingut a veure per la seva gran bellesa, que tot s'ha de dir, heretada majorment de la sa mare, la Almodis, una de les dones més boniques i sexys de tot el territori, per no dir que també, és una de les dones amb les corbes i les "bubbies" més ben posades que hom ha vist.....!
En segon lloc, ens ha nascut una criatura bastant indescriptible, pobret....!, és en Berenguer Ramón, menut, amb una mata de pèl fosc arreu del cos, i també, per acabar-ho d'adobar, una mica esgarrat.......aquest menut, definitivament no ha sortit a sa mare, però és que tampoc a son pare....!, potser els gens bons se'ls emporta el primer i pel segon només en queden les deixalles.......!
Tenint en compte que el nostre gran Ramón Berenguer I, el pare de les criatures, ja és pare d'un altre baró, el fill de la primera dona, si home...! fill de la Elisabet de Gascunya, que és en Pere Ramón, un malcriat i malcarat i mala peça........., tenim en joc a tres possibles candidats a un sol tron. Mal assumpte, nois......!, com se sol dir, només en pot quedar un.....!
El nen preferit del papa i de la mama és, com no podia ser d'altra forma, en Ramón Berenguer o cap d'estopes, com se l'anomenava popularment.
Els altres dos germanastres, com tampoc no podia ser d'altra forma, acaben formant una estranya aliança que ja comença a donar fruits....!, d'entrada, els dos germanastres se'n van de copes i putes per tots els bordells que troben, i no contents amb això, a més d'una mossa que no és de l'ofici, també la forcen pel pur plaer que dóna el ser poderós i noble.....!
Mentrestant, el nostre angelical Cap d'Estopes, en Ramón Berenguer II, es prepara per a ser el successor al tron comtal......., és clar, sempre amb les enveges dels seus germans que estan que se'ls emporten els dimonis...!, la revenja es preveu sanguinolenta.....!
La Almodis, la nostra bella dama, mare de les dues criatures, cada dia té més problemes amb el fillastre, en Pere Ramón, que reclama el seu lloc i la seva posició com a primogènit i per tant, rival directe d'en Ramón Berenguer II.
En Pere Ramón, que es mort de gelosia, rancúnia i tota mena de sentiments endimoniats, no se li acut res més d'intel.ligent que degollar la Almodis en ple acte públic, davant tothom, però què burro......!. Doncs ja està, ara ni tron ni hòsties......!. Son pare, en Ramón Berenguer I, profundament entristit i envellit, el fot fora de Palau i l'aparta de tot. Ben fet, no es pot consentir que et matin la dona del teu cor, la dona més bonica i sexy de tot el món.....!
Ara que només en queden dos i que la cosa ja es va posant més cruenta, en Berenguer Ramón, el camacurt, guenyo, esgarrat i mig ós "grizzly", només espera la ocasió per poder fer allò que tots ja us podeu imaginar, oi?, però com?....
Mentrestant, en Ramón Berenguer II es casa amb la bella Mafalda de Pulla, i és clar, de seguida fabriquen petits comtessets, tres...!, dues nenes i un nen, i sort del nen....! ja tenim un futur descendent al tron, i com que no podia ser d'altra forma, aquest nou baró és en Ramón Berenguer III.
Un dia, en Berenguer Ramón, el lletjot i garrell, li proposa al seu "estimat" germà, en Ramón Berenguer II, anar de cacera, com molts altres cops han fet. És clar, en Ramón, que és una mica massa confiat, accepta. Mal fet, nano.....!. Un cop que són a mitja cacera, ohhhhhhhhh......!, casualitat.........!, en Ramón desapareix.....!, poques hores més tard, el seu aligot, el que sempre l'acompanya a totes les seves sortides, el seu fidel amic alat, sobrevola un petit estany, és clar, en Ramón hi és al fons i evidentment, se'l troben MORT...!.
Ai, Berenguer Ramón....!, que ni per aquestes seràs comte de Barcelona........., que tens un nebot que n'és el legítim hereu i ja sabem, tots i totes, que has estat tu el que l'has mort, has assassinat ton germà.....!, ara ja tots t'anomenen, El Fratricida....!
No només, en Berenguer Ramón, no serà mai comte, si no que a sobre, haurà de fer de tutor del seu nebot, el futur comte de Barcelona. Fot-te, carallot......!
(Aquí tenim el retrat d'en Ramón Berenguer II)
La nostre flamant comtessa de Barcelona, la Almodis, ha parit....!, i no una criatura com hauria estat el més normal, nooooooooo.....!, n'ha parit dues i totes dues, barons.....!
El primer en néixer, en Ramón Berenguer II, ha estat un nen preciós, tot blanquet i rosset, amb uns ulls blaus com el mar, un baró d'estirp noble a qui totes les donzelles de palau han vingut a veure per la seva gran bellesa, que tot s'ha de dir, heretada majorment de la sa mare, la Almodis, una de les dones més boniques i sexys de tot el territori, per no dir que també, és una de les dones amb les corbes i les "bubbies" més ben posades que hom ha vist.....!
En segon lloc, ens ha nascut una criatura bastant indescriptible, pobret....!, és en Berenguer Ramón, menut, amb una mata de pèl fosc arreu del cos, i també, per acabar-ho d'adobar, una mica esgarrat.......aquest menut, definitivament no ha sortit a sa mare, però és que tampoc a son pare....!, potser els gens bons se'ls emporta el primer i pel segon només en queden les deixalles.......!
Tenint en compte que el nostre gran Ramón Berenguer I, el pare de les criatures, ja és pare d'un altre baró, el fill de la primera dona, si home...! fill de la Elisabet de Gascunya, que és en Pere Ramón, un malcriat i malcarat i mala peça........., tenim en joc a tres possibles candidats a un sol tron. Mal assumpte, nois......!, com se sol dir, només en pot quedar un.....!
El nen preferit del papa i de la mama és, com no podia ser d'altra forma, en Ramón Berenguer o cap d'estopes, com se l'anomenava popularment.
Els altres dos germanastres, com tampoc no podia ser d'altra forma, acaben formant una estranya aliança que ja comença a donar fruits....!, d'entrada, els dos germanastres se'n van de copes i putes per tots els bordells que troben, i no contents amb això, a més d'una mossa que no és de l'ofici, també la forcen pel pur plaer que dóna el ser poderós i noble.....!
Mentrestant, el nostre angelical Cap d'Estopes, en Ramón Berenguer II, es prepara per a ser el successor al tron comtal......., és clar, sempre amb les enveges dels seus germans que estan que se'ls emporten els dimonis...!, la revenja es preveu sanguinolenta.....!
La Almodis, la nostra bella dama, mare de les dues criatures, cada dia té més problemes amb el fillastre, en Pere Ramón, que reclama el seu lloc i la seva posició com a primogènit i per tant, rival directe d'en Ramón Berenguer II.
En Pere Ramón, que es mort de gelosia, rancúnia i tota mena de sentiments endimoniats, no se li acut res més d'intel.ligent que degollar la Almodis en ple acte públic, davant tothom, però què burro......!. Doncs ja està, ara ni tron ni hòsties......!. Son pare, en Ramón Berenguer I, profundament entristit i envellit, el fot fora de Palau i l'aparta de tot. Ben fet, no es pot consentir que et matin la dona del teu cor, la dona més bonica i sexy de tot el món.....!
Ara que només en queden dos i que la cosa ja es va posant més cruenta, en Berenguer Ramón, el camacurt, guenyo, esgarrat i mig ós "grizzly", només espera la ocasió per poder fer allò que tots ja us podeu imaginar, oi?, però com?....
Mentrestant, en Ramón Berenguer II es casa amb la bella Mafalda de Pulla, i és clar, de seguida fabriquen petits comtessets, tres...!, dues nenes i un nen, i sort del nen....! ja tenim un futur descendent al tron, i com que no podia ser d'altra forma, aquest nou baró és en Ramón Berenguer III.
Un dia, en Berenguer Ramón, el lletjot i garrell, li proposa al seu "estimat" germà, en Ramón Berenguer II, anar de cacera, com molts altres cops han fet. És clar, en Ramón, que és una mica massa confiat, accepta. Mal fet, nano.....!. Un cop que són a mitja cacera, ohhhhhhhhh......!, casualitat.........!, en Ramón desapareix.....!, poques hores més tard, el seu aligot, el que sempre l'acompanya a totes les seves sortides, el seu fidel amic alat, sobrevola un petit estany, és clar, en Ramón hi és al fons i evidentment, se'l troben MORT...!.
Ai, Berenguer Ramón....!, que ni per aquestes seràs comte de Barcelona........., que tens un nebot que n'és el legítim hereu i ja sabem, tots i totes, que has estat tu el que l'has mort, has assassinat ton germà.....!, ara ja tots t'anomenen, El Fratricida....!
No només, en Berenguer Ramón, no serà mai comte, si no que a sobre, haurà de fer de tutor del seu nebot, el futur comte de Barcelona. Fot-te, carallot......!
(Aquí tenim el retrat d'en Ramón Berenguer II)
diumenge, 2 de desembre del 2018
Seré el teu estel
Es fonen amb gran delit
mirades furtives de lluna,
m'assec vora el finestral
gaudint del teu bell despertar,
i entre somnis, murmuris,
melodies de poetes llunyans.
Sobre tela de fina blancor
engalanes la lluna argentada,
reflexes d'un món estelat
entre pètals de rosa blanca.
Mormols secrets et delaten,
velles batalles de mal traginar,
besets de bolet et salven el son.
Sóc l'estel dels teus somnis..?
Desperta del teu caminar...!
Sóc aquí per fer-te volar......!
mirades furtives de lluna,
m'assec vora el finestral
gaudint del teu bell despertar,
i entre somnis, murmuris,
melodies de poetes llunyans.
Sobre tela de fina blancor
engalanes la lluna argentada,
reflexes d'un món estelat
entre pètals de rosa blanca.
Mormols secrets et delaten,
velles batalles de mal traginar,
besets de bolet et salven el son.
Sóc l'estel dels teus somnis..?
Desperta del teu caminar...!
Sóc aquí per fer-te volar......!
divendres, 30 de novembre del 2018
El Regne de déu
Al regne de Déu messetari, hi tenim diferents tipus de pobladors, la gran majoria son seguidors de la doctrina alliçonadora religiosa de fidels cristians, és clar, com no pot ser d'altra forma...!.
En primer lloc, hi tenim els Catòlics, fidels i conservadors afèrrims, tal i com mana Déu, tot poderós pare nostre, creador de la Santíssima hòstia......!. Els Catòlics son seguidors incondicionals dels grans capellans suprems i de les seves tradicions més ancestrals, sempre anteposaran la seva fe constitucional i les seves lleis a qualsevol altre qüestió més terrenal.
En segon lloc hi tenim els Protestants, que també son cristians, i que també segueixen fidelment tots els manaments que Déu, tot poderós pare nostre, creador de la Santíssima hòstia i també dels trios en general, perquè senzillament, també son uns bons minyons.....! ja que igual que els Cristians conservadors, també defensen a capa i porra, la Santíssima Bíblia Constitucionalista. Aquests, tot i que també son seguidors dels grans capellans suprems i totes les lleis de les que fan gala, acostumen a posar pals a les rodes i en ocasions socialitzen massa amb els pecadors que de tant en tant violen la santíssima bíblia constitucionalista.
En ambdos casos, tant els catòlics com els protestants, son bons minyons i accepten les lleis tal i com Déu tot poderós pare nostre i creador de la Santíssima hòstia, creador dels trios i també, de les verges seductores de "palomos" angelicals.
En tercer lloc ens trobem alguns pobladors indígenes renegats, som els que neguem déu (d'aquí que l'anomenem en minúscules). Nosaltres, els renegats, els indígenes anticonstitucionalistes no som ni fidels i seguidors de la llei divina, nosaltres, simplement no tenim déu i per tant, tampoc no el temem, perquè no es pot témer un cosa que no existeix. Nosaltres, incrèduls infidels som el Maligne, nosaltres volem trencar el gran regne de déu, un regne celestial que esclafa i humilia els pecadors de pensament.
La propera vegada que un cristià us digui, "por la grasssia de dióh....", renegueu i amén....!
En primer lloc, hi tenim els Catòlics, fidels i conservadors afèrrims, tal i com mana Déu, tot poderós pare nostre, creador de la Santíssima hòstia......!. Els Catòlics son seguidors incondicionals dels grans capellans suprems i de les seves tradicions més ancestrals, sempre anteposaran la seva fe constitucional i les seves lleis a qualsevol altre qüestió més terrenal.
En segon lloc hi tenim els Protestants, que també son cristians, i que també segueixen fidelment tots els manaments que Déu, tot poderós pare nostre, creador de la Santíssima hòstia i també dels trios en general, perquè senzillament, també son uns bons minyons.....! ja que igual que els Cristians conservadors, també defensen a capa i porra, la Santíssima Bíblia Constitucionalista. Aquests, tot i que també son seguidors dels grans capellans suprems i totes les lleis de les que fan gala, acostumen a posar pals a les rodes i en ocasions socialitzen massa amb els pecadors que de tant en tant violen la santíssima bíblia constitucionalista.
En ambdos casos, tant els catòlics com els protestants, son bons minyons i accepten les lleis tal i com Déu tot poderós pare nostre i creador de la Santíssima hòstia, creador dels trios i també, de les verges seductores de "palomos" angelicals.
En tercer lloc ens trobem alguns pobladors indígenes renegats, som els que neguem déu (d'aquí que l'anomenem en minúscules). Nosaltres, els renegats, els indígenes anticonstitucionalistes no som ni fidels i seguidors de la llei divina, nosaltres, simplement no tenim déu i per tant, tampoc no el temem, perquè no es pot témer un cosa que no existeix. Nosaltres, incrèduls infidels som el Maligne, nosaltres volem trencar el gran regne de déu, un regne celestial que esclafa i humilia els pecadors de pensament.
La propera vegada que un cristià us digui, "por la grasssia de dióh....", renegueu i amén....!
Regne versus Nació
Abans, la nació no éra més que el regne inquisitorial de Déu a la terra, el que coneixem com a Castella i més tard, Castella ampliada, i els catòlics súbdits del regne eren els capellans que imposaven la seva llei suprema a tots els feligresos castellanets de "bién".
Ara, els descendents d'aquells capellans catòlics supremacistes, els que continuen fent servir la seva bíblia constitucional per imposar les sagrades lleis, es fan un embolic monumental quan fan el símil entre el que és una nació i el que és un regne de súbdits.
La conclusió és que que quan la realitat supera la ficció, aquesta ficció es converteix en una metàfora de la realitat.
Així que quan algú em diu, "no et veig gaire catòlica, avui..." jo li responc "deu ser que estic protestant..."
Ara, els descendents d'aquells capellans catòlics supremacistes, els que continuen fent servir la seva bíblia constitucional per imposar les sagrades lleis, es fan un embolic monumental quan fan el símil entre el que és una nació i el que és un regne de súbdits.
La conclusió és que que quan la realitat supera la ficció, aquesta ficció es converteix en una metàfora de la realitat.
Així que quan algú em diu, "no et veig gaire catòlica, avui..." jo li responc "deu ser que estic protestant..."
En Ramón i La Almodis
Al.lots i Al.lotes.....!
Que se'ns casa en Ramón...........! si si, en Ramón, el nen de la Iaia Ermessenda, però no us penseu que ho torna a fer amb una altra pobre nena de casa noble com ho ha fet les altres vegades, no pas.....!, ni més ni menys se'ns casa amb la Almodis........!, que no sabeu qui és la Almodis.....? és la dona de'n Ponç, sí home, aquest que només es dedica a la caça i a fabricació de petits vailets comtes larvaris ensucrats...!
A veure, tot s'ha de dir, que la Almodis i en Ramón, el nostre Ramón, en Berenguer I, son amants, ho sap tothom. Que en Ramón no para de fer viatges de cortesia i d'altres menesters cap a terres occitanes, és clar.....!, però ja no li és suficient, volen més, volen ser una parella normal, sense haver-se d'amagar, per això, ara se n'han empescat una que ha tret de polleguera a la Iaia Ermessenda.......!
En Ramón, molt persistent i llest i tot el que se suposa que ha de ser un home de la seva intel.ligència, ha ideat una estratègia per poder obtenir per sempre la dona del seu cor....., home, diuen que a la tercera va la vençuda, oi?, i és que primer es casa amb la Elisabet de Gascunya, obligat per la Iaia per tal de fer contents els nobles, tòca-t'els....!, amb ella hi acaba tenint tres criatures, i redéu, quines tres criatures, ufffffffff, en fi, deixem-ho, i un cop la feina és feta, la pobre Elisabet desapareix del mapa....!, i és que no es pot parir tant i tant seguit, sense patir-ne les conseqüències....!, en aquest cas, la natura fa el seu servei i se l'emporta cap el cel del comtes i comtesses.......!.
En segones núpcies l'obliguen a casar-se amb una noieta, pobreta, més lletja que un pecat i que, a sobre, passa sense pena ni glòria per palau, sense cap gràcia i prima com un secall, és repudiada amb l'excusa de no poder incubar comtessets al seu ventre.
I és clar, arriba el dia en que la Iaia li aconsella visitar el comte Ponç III de Tulosa, amb qui s'han de tenir bones relacions, oi?, i tant bones que les hi tindrà.....!
Era d'esperar que la Almodis, en veient aquest gran galant amb armadura i tan ben plantat i guapo i cavaller noble i posat d'estampa gloriosa, en quedés enamorada, ipso facto....!, cony...! comparat amb els seus dos marits.........!, el primer, un vellot arrugat, arronsat i impotent, i el segon, un fastigós borratxo, gras com un porc i pudent com un tifa........!
Per altra banda, en Ramón, el Comte Ramón Berenguer I, no és capaç d'apartar la vista, i el que no és la vista, ja m'enteneu.....!, de la bella dama Almodis, una joveneta, encara, que home....!, digue-m'ho clar, està com un tren de bona.....!, rosseta, ulls blaus, unes "bubbies" ben rodonetes i abundants, amb unes corbes de vertigen.......és a dir, tota una "sexy girl" carolíngia......!
Així, que d'aquesta forma es van conèixer, i ja tota la resta van ser faves comptades, visites i més visites i trobades d'amagat.................però és clar, va arribar un moment en que ja no era suficient, això........! i el nostre Ramonet se les va haver de rumiar per a poder-la posseir a tota hora i al seu costat....!
Un dia de bon matí, en Ponç, que es lleva com sempre, amb una ressaca de cal déu, demana per la seva esposa, que curiosament, aquell matí no baixa a esmorzar, ohhhhhhhhh...! quina gran angúnia.....!, quin neguit......!, la Almodis no hi és, ni a la seva cambra, ni enlloc del palau comtal........!, la Almodis ha estat segrestada per part dels homes del Comte Ramón Berenguer I...................!
És clar, ara ja és una dona ultratjada, indigne de continuar sent l'esposa fidel d'un gran comte com ho és en Ponç....!, ahhhhhhhh, però la gran solució és que en Ramón s'hi vol casar............!
Doncs ja està, es declara nul el casament d'en Ponç i la Almodis, previ pagament d'una bona suma de bones peces d'or al Papa, i tot arreglat......!
La Iaia Ermessenda, per descomptat que hi està en contra, obliga el Papa a excomulgar la parelleta, però és clar, amb una panxona ja, bastant incipient, el Papa acaba acceptant la pasta i la que acaba fora de Palau i retirada del càrrec de co-governant és ella....! al final l'han fotut fora de Palau i ja només hi són els dos nuvis, això sí, dia i nit, amb un nyigo nyago de llit que arreu ja s'hi juguen els sous comptant amb següent bona nova, la fàbrica de bebès de la Almodis ja és més que evident...........!, però això, amics meus, queda per a la propera history-news.........!
(Aquí tenim un retrat dels nostres enamorats, en Ramón Berenguer I i la Almodis de la Marca)
Que se'ns casa en Ramón...........! si si, en Ramón, el nen de la Iaia Ermessenda, però no us penseu que ho torna a fer amb una altra pobre nena de casa noble com ho ha fet les altres vegades, no pas.....!, ni més ni menys se'ns casa amb la Almodis........!, que no sabeu qui és la Almodis.....? és la dona de'n Ponç, sí home, aquest que només es dedica a la caça i a fabricació de petits vailets comtes larvaris ensucrats...!
A veure, tot s'ha de dir, que la Almodis i en Ramón, el nostre Ramón, en Berenguer I, son amants, ho sap tothom. Que en Ramón no para de fer viatges de cortesia i d'altres menesters cap a terres occitanes, és clar.....!, però ja no li és suficient, volen més, volen ser una parella normal, sense haver-se d'amagar, per això, ara se n'han empescat una que ha tret de polleguera a la Iaia Ermessenda.......!
En Ramón, molt persistent i llest i tot el que se suposa que ha de ser un home de la seva intel.ligència, ha ideat una estratègia per poder obtenir per sempre la dona del seu cor....., home, diuen que a la tercera va la vençuda, oi?, i és que primer es casa amb la Elisabet de Gascunya, obligat per la Iaia per tal de fer contents els nobles, tòca-t'els....!, amb ella hi acaba tenint tres criatures, i redéu, quines tres criatures, ufffffffff, en fi, deixem-ho, i un cop la feina és feta, la pobre Elisabet desapareix del mapa....!, i és que no es pot parir tant i tant seguit, sense patir-ne les conseqüències....!, en aquest cas, la natura fa el seu servei i se l'emporta cap el cel del comtes i comtesses.......!.
En segones núpcies l'obliguen a casar-se amb una noieta, pobreta, més lletja que un pecat i que, a sobre, passa sense pena ni glòria per palau, sense cap gràcia i prima com un secall, és repudiada amb l'excusa de no poder incubar comtessets al seu ventre.
I és clar, arriba el dia en que la Iaia li aconsella visitar el comte Ponç III de Tulosa, amb qui s'han de tenir bones relacions, oi?, i tant bones que les hi tindrà.....!
Era d'esperar que la Almodis, en veient aquest gran galant amb armadura i tan ben plantat i guapo i cavaller noble i posat d'estampa gloriosa, en quedés enamorada, ipso facto....!, cony...! comparat amb els seus dos marits.........!, el primer, un vellot arrugat, arronsat i impotent, i el segon, un fastigós borratxo, gras com un porc i pudent com un tifa........!
Per altra banda, en Ramón, el Comte Ramón Berenguer I, no és capaç d'apartar la vista, i el que no és la vista, ja m'enteneu.....!, de la bella dama Almodis, una joveneta, encara, que home....!, digue-m'ho clar, està com un tren de bona.....!, rosseta, ulls blaus, unes "bubbies" ben rodonetes i abundants, amb unes corbes de vertigen.......és a dir, tota una "sexy girl" carolíngia......!
Així, que d'aquesta forma es van conèixer, i ja tota la resta van ser faves comptades, visites i més visites i trobades d'amagat.................però és clar, va arribar un moment en que ja no era suficient, això........! i el nostre Ramonet se les va haver de rumiar per a poder-la posseir a tota hora i al seu costat....!
Un dia de bon matí, en Ponç, que es lleva com sempre, amb una ressaca de cal déu, demana per la seva esposa, que curiosament, aquell matí no baixa a esmorzar, ohhhhhhhhh...! quina gran angúnia.....!, quin neguit......!, la Almodis no hi és, ni a la seva cambra, ni enlloc del palau comtal........!, la Almodis ha estat segrestada per part dels homes del Comte Ramón Berenguer I...................!
És clar, ara ja és una dona ultratjada, indigne de continuar sent l'esposa fidel d'un gran comte com ho és en Ponç....!, ahhhhhhhh, però la gran solució és que en Ramón s'hi vol casar............!
Doncs ja està, es declara nul el casament d'en Ponç i la Almodis, previ pagament d'una bona suma de bones peces d'or al Papa, i tot arreglat......!
La Iaia Ermessenda, per descomptat que hi està en contra, obliga el Papa a excomulgar la parelleta, però és clar, amb una panxona ja, bastant incipient, el Papa acaba acceptant la pasta i la que acaba fora de Palau i retirada del càrrec de co-governant és ella....! al final l'han fotut fora de Palau i ja només hi són els dos nuvis, això sí, dia i nit, amb un nyigo nyago de llit que arreu ja s'hi juguen els sous comptant amb següent bona nova, la fàbrica de bebès de la Almodis ja és més que evident...........!, però això, amics meus, queda per a la propera history-news.........!
(Aquí tenim un retrat dels nostres enamorats, en Ramón Berenguer I i la Almodis de la Marca)
Gotes de Sal
Cos de pell molla
Arribada la primavera
entre gotes de sal,
un lleuger instant
s'agita dins meu,
uns sentiments purs
em despullen rient,
Una remor de mar
reté la mirada absent,
et guaito en l'horitzó
sota el sol de l'hivern,
ja sé que seràs meva,
tramuntana delirant....!
Ja ets al meu costat...!
Arribada la primavera
rebrota en mi una flor,
és la llavor del teu mar,
una menuda gota de sal...!
dijous, 29 de novembre del 2018
L'Ultra Dreta
A veure, pensem-hi una miqueta.........
Quan l'ultra dreta fa servir la seva pròpia terminologia, força, valor, nació, armes, exèrcit, bandera, pàtria, unidazzzzzz, etc...... és fàcilment identificable, i més si va acompanyada de la seva simbologia característica com les esvàstiques, la bandera amb aligot, creus gamades, braços amb salutacions nazis, uniformes militars, etc......
El problema el tenim quan aquesta mateixa ultra dreta es fa seves les terminologies i simbologies alienes, és a dir, que s'apropien de les paraules, democràcia, política, eleccions, liberalisme, poble, igualtat, etc.........., és aquí quan molts deixen d'identificar-los com el que son i els comencen a veure com a una opció política més, una opció democràtica com les altres ja conegudes.
Anem en compte amb els falsos profetes, aquests van vestits de xais quan en realitat son els veritables diables assassins......!
Quan l'ultra dreta fa servir la seva pròpia terminologia, força, valor, nació, armes, exèrcit, bandera, pàtria, unidazzzzzz, etc...... és fàcilment identificable, i més si va acompanyada de la seva simbologia característica com les esvàstiques, la bandera amb aligot, creus gamades, braços amb salutacions nazis, uniformes militars, etc......
El problema el tenim quan aquesta mateixa ultra dreta es fa seves les terminologies i simbologies alienes, és a dir, que s'apropien de les paraules, democràcia, política, eleccions, liberalisme, poble, igualtat, etc.........., és aquí quan molts deixen d'identificar-los com el que son i els comencen a veure com a una opció política més, una opció democràtica com les altres ja conegudes.
Anem en compte amb els falsos profetes, aquests van vestits de xais quan en realitat son els veritables diables assassins......!
dimecres, 28 de novembre del 2018
Dona de gel
Freda sóc com un mort,
mans, peus i nas....glaçats...!
nua al teu llit m'ajauré,
entre flassades de peça fina.
Entre escalfors i rialles,
el goig de gaudir,
mans de poeta em roseguen,
cos de sirena gentil.
Fredes vesprades t'esperen,
si al meu cau t'arrauleixes...!
canta'm a cau d'orella,
que jo entre dits sorollosos
em perdo, boja d'amor,
boja per tu......!
mans, peus i nas....glaçats...!
nua al teu llit m'ajauré,
entre flassades de peça fina.
Entre escalfors i rialles,
el goig de gaudir,
mans de poeta em roseguen,
cos de sirena gentil.
Fredes vesprades t'esperen,
si al meu cau t'arrauleixes...!
canta'm a cau d'orella,
que jo entre dits sorollosos
em perdo, boja d'amor,
boja per tu......!
La Felicitat
Entre boires em llisques,
adorada nina molla....!
Dies perduts en tenebra
i el teu cos somriu.
Morbós frenesí em turmenta
entre plors d'amor.
Uns temps de fosc passat
em creuen punyents...!
Una mentida em dol,
i cau en l'oblit, quan et miro....
Gran felicitat és el no saber
i enorme decepció, l'erudició.
Ser feliç és això, no saber......!
adorada nina molla....!
Dies perduts en tenebra
i el teu cos somriu.
Morbós frenesí em turmenta
entre plors d'amor.
Uns temps de fosc passat
em creuen punyents...!
Una mentida em dol,
i cau en l'oblit, quan et miro....
Gran felicitat és el no saber
i enorme decepció, l'erudició.
Ser feliç és això, no saber......!
dilluns, 26 de novembre del 2018
FEM-HO....!
Xiquets i Xiquetes
Ningú no va dir que seria fàcil,
tampoc ningú no va dir que seria ràpid,
tal i com estan les coses, jo penso que en tenim per un bon temps,
no sé quant, perque ni sóc endevinaire i ho pretenc.....!
Els catalans, mai ho hem tingut fàcil, ja sigui per una o altra raó, sempre hem patit.
La repressió, la revenja, l'odi, l'espoli, les humiliacions, les matances...........tot, tot ens ho han fet i nosaltres ens hi hem tornat, és clar que sí, però el nostre enemic, encara que curt de gambals, és molt fort.....!.
El nostre enemic és el feixisme, el nostre enemic és poderós perquè és l'amo de la força bruta, i la força bruta no es combat amb bones paraules, ni amb bons sentiments, ni tampoc es combat amb seny i balls i castells humans, ni tampoc es combat al Parlament perquè senzillament el nostre Parlament no és sobirà encara que ens ho digui un paper, ja ho hem comprovat com no ho és, oi?........., la força bruta d'un Estat feixista només es combat d'una forma, AL CARRER...!
Amb això no vull dir que nosaltres ens hem de posar al seu nivell de violència i brutalitat, i és clar que no....!, ens continuarien guanyant, ells són forts i nosaltres no, nosaltres només tenim el cervell i l'hem de fer servir.
Nosaltres hem de trobar la manera de guanyar-los allà on ells són febles, i en aquestes altures, ja tots sabeu a què em refereixo, oi?, exacte, hem d'ofegar la bèstia, si l'ofeguem econòmicament, ella sola caurà, pensem que ja va ferida de mort de fa molt temps, només li cal el cop de gràcia final......!
VISCA LA TERRA LLIURE //*//
Ningú no va dir que seria fàcil,
tampoc ningú no va dir que seria ràpid,
tal i com estan les coses, jo penso que en tenim per un bon temps,
no sé quant, perque ni sóc endevinaire i ho pretenc.....!
Els catalans, mai ho hem tingut fàcil, ja sigui per una o altra raó, sempre hem patit.
La repressió, la revenja, l'odi, l'espoli, les humiliacions, les matances...........tot, tot ens ho han fet i nosaltres ens hi hem tornat, és clar que sí, però el nostre enemic, encara que curt de gambals, és molt fort.....!.
El nostre enemic és el feixisme, el nostre enemic és poderós perquè és l'amo de la força bruta, i la força bruta no es combat amb bones paraules, ni amb bons sentiments, ni tampoc es combat amb seny i balls i castells humans, ni tampoc es combat al Parlament perquè senzillament el nostre Parlament no és sobirà encara que ens ho digui un paper, ja ho hem comprovat com no ho és, oi?........., la força bruta d'un Estat feixista només es combat d'una forma, AL CARRER...!
Amb això no vull dir que nosaltres ens hem de posar al seu nivell de violència i brutalitat, i és clar que no....!, ens continuarien guanyant, ells són forts i nosaltres no, nosaltres només tenim el cervell i l'hem de fer servir.
Nosaltres hem de trobar la manera de guanyar-los allà on ells són febles, i en aquestes altures, ja tots sabeu a què em refereixo, oi?, exacte, hem d'ofegar la bèstia, si l'ofeguem econòmicament, ella sola caurà, pensem que ja va ferida de mort de fa molt temps, només li cal el cop de gràcia final......!
VISCA LA TERRA LLIURE //*//
dissabte, 24 de novembre del 2018
Marxem.....?
Al.lots i Al.lotes
L'extrema dreta sempre hi ha sigut, però la gran diferència entre abans i ara, és que ara és més perillosa, i el seu perill rau en que ara està organitzada, ara se'ns ha colat per l'esquadra i juga al mateix joc que juguem nosaltres, van de demòcrates, es presenten a les eleccions i fan política, evidentment és una política amb arts populistes, però que els dóna rèdits electorals, creen absurdes i barates demagògies sobre la immigració, sobre l'enfrontament entre territoris, sobre el supremacisme de la llengua castella per damunt de les altres llengües cooficials, i tot un llarg etc......
Marxem d'una vegada o ens mataran.......!
VISCA LA TERRA LLIURE //*//
L'extrema dreta sempre hi ha sigut, però la gran diferència entre abans i ara, és que ara és més perillosa, i el seu perill rau en que ara està organitzada, ara se'ns ha colat per l'esquadra i juga al mateix joc que juguem nosaltres, van de demòcrates, es presenten a les eleccions i fan política, evidentment és una política amb arts populistes, però que els dóna rèdits electorals, creen absurdes i barates demagògies sobre la immigració, sobre l'enfrontament entre territoris, sobre el supremacisme de la llengua castella per damunt de les altres llengües cooficials, i tot un llarg etc......
Marxem d'una vegada o ens mataran.......!
VISCA LA TERRA LLIURE //*//
Lluitar o Morir
Fills i filles de la terra
que naixeu de bona mare,
gran puny, tancat i alçat,
que la gran terra catalana,
NO és de l'amo "castellano".
Un usurpador de la nació,
invasor infernal i menyspreat,
d'una terra pobra i castellana.
Mai la nostra gent catalana
contemplà l'amo treballar,
com es pot ser amo sense feinejar?
Fills i filles de la terra,
romandreu ferms en la lluita,
nissaga de nobles catalans sou,
lluitadors i valents, Segadors...!
Batalleu amb gran coratge...!
que una nova empresa ens espera,
ens hi juguem la nostra llibertat,
som i serem, sempre, CATALANS..!
que naixeu de bona mare,
gran puny, tancat i alçat,
que la gran terra catalana,
NO és de l'amo "castellano".
Un usurpador de la nació,
invasor infernal i menyspreat,
d'una terra pobra i castellana.
Mai la nostra gent catalana
contemplà l'amo treballar,
com es pot ser amo sense feinejar?
Fills i filles de la terra,
romandreu ferms en la lluita,
nissaga de nobles catalans sou,
lluitadors i valents, Segadors...!
Batalleu amb gran coratge...!
que una nova empresa ens espera,
ens hi juguem la nostra llibertat,
som i serem, sempre, CATALANS..!
dijous, 22 de novembre del 2018
No en treurem res de bo, em penso.........
Piulem i pidolem i demanem i.............i què?, doncs res.....!
La República, o ens la fem nosaltres mateixos o no es farà mai, és el poble qui salva el poble, els governs mai han salvat el poble, només l'han collat i collat fins a fer-lo morir.
No tenim líders, són a l'exili o a la presó, per tant, no compten. No tenim polítics valents, es van arronsar un cop i ho continuen fent, no es planten i diuen "prou...!", continuen acotant el cap i obeïnt l'enemic i tot aquest aparell d'Estat que hom anomena Ñ. Les entitats sobiranistes estan parades, fan coses, sí, però res efectiu, ja no sortim als carrers convocats per l'ANC o per Òmnium, les van escapçar totes dues, els dos Jordis també són a la garjola i els seus substituts no es fan notar, també tenen por.
La por és humana, la por és racional, la por s'enten perfectament, la por és una mesura de defensa natural que tots els animals, també els humans, fem servir per fugir dels perills. I és clar que sí, jo ho entenc i tots ho entenem, però dic jo que si tens por, no et posis al davant, fes una passa al costat o cap on vulguis i deixa passar a qui sí que és capaç de portar a terme el nostre projecte, no facis de tap, cony......!
I aquí hi tenim uns quants taps, oi?, no cal posar ni noms ni sigles. Si no avances, fas nosa, i si fas nosa ets un tap, i si ets un tap, t'apartes i punt.......!
La República, o ens la fem nosaltres mateixos o no es farà mai, és el poble qui salva el poble, els governs mai han salvat el poble, només l'han collat i collat fins a fer-lo morir.
No tenim líders, són a l'exili o a la presó, per tant, no compten. No tenim polítics valents, es van arronsar un cop i ho continuen fent, no es planten i diuen "prou...!", continuen acotant el cap i obeïnt l'enemic i tot aquest aparell d'Estat que hom anomena Ñ. Les entitats sobiranistes estan parades, fan coses, sí, però res efectiu, ja no sortim als carrers convocats per l'ANC o per Òmnium, les van escapçar totes dues, els dos Jordis també són a la garjola i els seus substituts no es fan notar, també tenen por.
La por és humana, la por és racional, la por s'enten perfectament, la por és una mesura de defensa natural que tots els animals, també els humans, fem servir per fugir dels perills. I és clar que sí, jo ho entenc i tots ho entenem, però dic jo que si tens por, no et posis al davant, fes una passa al costat o cap on vulguis i deixa passar a qui sí que és capaç de portar a terme el nostre projecte, no facis de tap, cony......!
I aquí hi tenim uns quants taps, oi?, no cal posar ni noms ni sigles. Si no avances, fas nosa, i si fas nosa ets un tap, i si ets un tap, t'apartes i punt.......!
dimecres, 21 de novembre del 2018
Nova Vida
Llueix la catifa maragda
entre mullenes de tardor,
un jardí acolorit d'olors
m'enlluernen la pell bruna,
i amb mil gotes de gessamí,
se m'eriça ferma fins a morir.
Un reguitzell de floretes
em contemplen embadalides,
mentrestant orenetes i pardals
del cau en marxen prests,
i uns renovats aires de canvi
els guien cap a un sud llunyà.
Vida nova al meu petit jardí,
tota una troballa ets, petit,
em mires somrient i moll,
ploma de bell color suau
em mires tremolosament tendre,
petita coseta esplèndida ets.
El cor m'has ben entendrit,
en mi fas germinar la tendresa
i al meu costat sempre estaràs,
un bon jaç de cotonet suau
t'acaronarà les nits fredes,
i un alè de d'amor t'escalfarà.
entre mullenes de tardor,
un jardí acolorit d'olors
m'enlluernen la pell bruna,
i amb mil gotes de gessamí,
se m'eriça ferma fins a morir.
Un reguitzell de floretes
em contemplen embadalides,
mentrestant orenetes i pardals
del cau en marxen prests,
i uns renovats aires de canvi
els guien cap a un sud llunyà.
Vida nova al meu petit jardí,
tota una troballa ets, petit,
em mires somrient i moll,
ploma de bell color suau
em mires tremolosament tendre,
petita coseta esplèndida ets.
El cor m'has ben entendrit,
en mi fas germinar la tendresa
i al meu costat sempre estaràs,
un bon jaç de cotonet suau
t'acaronarà les nits fredes,
i un alè de d'amor t'escalfarà.
dimarts, 20 de novembre del 2018
Titelles del Temps
Com titelles del temps,
en curts instants gaudim
el dolç frenesí de la nit,
obre els ulls i somriu,
àngel meu, de bell retrat.
Et busco al meu llit,
i una flama es desferma
quan de tu un alè sento,
somni foll de pell torrada,
són nits somiades d'amor.
Calmes el meu desig
en mil nits de suau delit,
cuída't, gran príncep amat,
que demà serà tard i la nit,
fugirà fugaç, amor meu.
en curts instants gaudim
el dolç frenesí de la nit,
obre els ulls i somriu,
àngel meu, de bell retrat.
Et busco al meu llit,
i una flama es desferma
quan de tu un alè sento,
somni foll de pell torrada,
són nits somiades d'amor.
Calmes el meu desig
en mil nits de suau delit,
cuída't, gran príncep amat,
que demà serà tard i la nit,
fugirà fugaç, amor meu.
Amor d'estiu
Les teves trenes de princesa
entre els dits em tremolen,
cabells d'or i llimona fresca
m'esborronen la mirada,
i entre sons d'estiu verge,
emocions tendres somriuen.
Dies de dolces carícies
quina gran alegria viscuda...!
En temps remots et vaig perdre,
en un trist tremolor de covardia.
Ara que la vida em fuig,
només em resta un gran record.
Amor de fresca infantesa,
obre la meva petita finestra
bategant d'olor florida,
que encara respira l'espurna,
ardent del meu amor pueril.
Gran àngel inesperat d'amor.....!
entre els dits em tremolen,
cabells d'or i llimona fresca
m'esborronen la mirada,
i entre sons d'estiu verge,
emocions tendres somriuen.
Dies de dolces carícies
quina gran alegria viscuda...!
En temps remots et vaig perdre,
en un trist tremolor de covardia.
Ara que la vida em fuig,
només em resta un gran record.
Amor de fresca infantesa,
obre la meva petita finestra
bategant d'olor florida,
que encara respira l'espurna,
ardent del meu amor pueril.
Gran àngel inesperat d'amor.....!
Solitud
Dies de pluja fina miren
els meus plors perlats,
ennuvolats de brisa marina,
els peus de mare terra forgen.
Vides d'olor de sal reial,
solquen les nits de dol argentat,
i escumes de brisa ressonen
entre uns tristos despertars.
Un infant tremola en solitud
mentre la meva lluna mira,
doloses aigües de lent transitar
en pètals d'amor dormiten.
els meus plors perlats,
ennuvolats de brisa marina,
els peus de mare terra forgen.
Vides d'olor de sal reial,
solquen les nits de dol argentat,
i escumes de brisa ressonen
entre uns tristos despertars.
Un infant tremola en solitud
mentre la meva lluna mira,
doloses aigües de lent transitar
en pètals d'amor dormiten.
dissabte, 17 de novembre del 2018
Carta a un Escura-polls qualsevol....
Benvolgut Escura-polls:
M'omple de gran satisfacció i orgull poder-me dirigir a vostè, estimat i apreciat senyor Escura-polls, i és un veritable plaer poder-li enviar tota la meva estimació tot dient-li, que m'alegra molt veure'l en tan lamentables condicions.
Tots sabem de la seva gran afició, prou coneguda, de fer servir més la llengua que el cervell, és clar, un cervell no el té tothom, en canvi, les llengües acostumen a venir de sèrie, tot i que algunes d'elles són genèticament més afinades i viperines que d'altres, més aviat maldestres i destraleres.
Igualment li voldria traslladar tot el meu suport donada la seva situació incòmode i que tots sabem i comprenem, perquè l'ofici d'un savicebes setciències com vostè ha de ser molt dur, més tenint en compte la profusió delirant d'un xarrupatites desvirgagallines com és el seu cas.
Li voldria agrair especialment la seva constant manca de respecte, cosa que m'omple de joia i gran delit, justament és això el que més m'agrada de vosté, gran Xarrupafigues del Regne, ja que cada cop que vostè es refereix a mi o a qualsevol altre company de lluita, en termes poc recomanables per a oïdes poc acostumats als improperis propis del seu estatus, jo i tots els meus compatriotes ens fem uns solitaris molt satisfactoris, de vegades fins i tot, ens els fem en grup, i és que vostè, senyor Trapasacs Rebentafetges, dóna per molt, sap?
M'acomiado de vostè amb tota la meva gran alegria de saber que no queda pas gaire per aconseguir allò que vostè, senyor Mastega-xinxetes, mai voldria que fóssim, Lliures, sap?, un dia d'aquests el convidarem, a vostè i a tots els seus fatxendaesvàstics, a una festeta de les nostres, hi seran tots convidats i seguidament, molt amablement, com ja és costum entre nosaltres, els indígenes, els farem volar fins el gran Regne del Cel a la terra, que com tots ja sabem, és la nazió més antiga de l'univers, i és clar, la va fundar el mateix Déu nostrussenyor o millor dit, el seuvostrussenyor, que de senyor no n'éra pas nostre, oi?.
Doncs sense cap més punt en l'ordre del dia, em permeto felicitar-li el Nadal, la Setmana Santa i el Segon Rescat.
Afectuosament, Júlia RibaRoja.
M'omple de gran satisfacció i orgull poder-me dirigir a vostè, estimat i apreciat senyor Escura-polls, i és un veritable plaer poder-li enviar tota la meva estimació tot dient-li, que m'alegra molt veure'l en tan lamentables condicions.
Tots sabem de la seva gran afició, prou coneguda, de fer servir més la llengua que el cervell, és clar, un cervell no el té tothom, en canvi, les llengües acostumen a venir de sèrie, tot i que algunes d'elles són genèticament més afinades i viperines que d'altres, més aviat maldestres i destraleres.
Igualment li voldria traslladar tot el meu suport donada la seva situació incòmode i que tots sabem i comprenem, perquè l'ofici d'un savicebes setciències com vostè ha de ser molt dur, més tenint en compte la profusió delirant d'un xarrupatites desvirgagallines com és el seu cas.
Li voldria agrair especialment la seva constant manca de respecte, cosa que m'omple de joia i gran delit, justament és això el que més m'agrada de vosté, gran Xarrupafigues del Regne, ja que cada cop que vostè es refereix a mi o a qualsevol altre company de lluita, en termes poc recomanables per a oïdes poc acostumats als improperis propis del seu estatus, jo i tots els meus compatriotes ens fem uns solitaris molt satisfactoris, de vegades fins i tot, ens els fem en grup, i és que vostè, senyor Trapasacs Rebentafetges, dóna per molt, sap?
M'acomiado de vostè amb tota la meva gran alegria de saber que no queda pas gaire per aconseguir allò que vostè, senyor Mastega-xinxetes, mai voldria que fóssim, Lliures, sap?, un dia d'aquests el convidarem, a vostè i a tots els seus fatxendaesvàstics, a una festeta de les nostres, hi seran tots convidats i seguidament, molt amablement, com ja és costum entre nosaltres, els indígenes, els farem volar fins el gran Regne del Cel a la terra, que com tots ja sabem, és la nazió més antiga de l'univers, i és clar, la va fundar el mateix Déu nostrussenyor o millor dit, el seuvostrussenyor, que de senyor no n'éra pas nostre, oi?.
Doncs sense cap més punt en l'ordre del dia, em permeto felicitar-li el Nadal, la Setmana Santa i el Segon Rescat.
Afectuosament, Júlia RibaRoja.
divendres, 16 de novembre del 2018
Aires de Llibertat
De matinada em vas deixar
tota sola en un plor fosch,
lluny em vaig quedar, sola.
Mai no t'he oblidat, valent...!
però no és amor, ni odi tampoc,
serà que jo ja no et sentia..?
Un desig boig de viure tinc,
ara que no et tinc gens a prop.
Aires de llibertat em parlen
de nous fronts de colors,
i una divina gavina blanca
em porta un bell nou amor.
Benvingut plor fosch matiner,
dónes pas a nova vida divina
mentre un mal esperit és perdut,
llunes senceres de malsons
entre tenebres es van fonent,
i noves fantasies viuen en mi.
tota sola en un plor fosch,
lluny em vaig quedar, sola.
Mai no t'he oblidat, valent...!
però no és amor, ni odi tampoc,
serà que jo ja no et sentia..?
Un desig boig de viure tinc,
ara que no et tinc gens a prop.
Aires de llibertat em parlen
de nous fronts de colors,
i una divina gavina blanca
em porta un bell nou amor.
Benvingut plor fosch matiner,
dónes pas a nova vida divina
mentre un mal esperit és perdut,
llunes senceres de malsons
entre tenebres es van fonent,
i noves fantasies viuen en mi.
dijous, 15 de novembre del 2018
Farem Festa
Passa el dia i ja hi som,
un altre cop, festeta....!
No és dia de guardar,
i tampoc no és diumenge,
és festeta de bolets grocs.
Bona collita en farem
d'un ball de muntanya,
emmirallats en riu de plata
dansarem al peu del serrat,
gran dia de festa, bolets..!
Rossinyolets engalanats,
de festa i gran joia ens mirem,
i un compàs rimat, em porta,
de ball i gresca tot el dia,
és el gran ball de bosch cerdà...!
Rossinyolets engalanats,
de festa i gran joia ens mirem,
i un compàs rimat, em porta,
de ball i gresca tot el dia,
és el gran ball de bosch cerdà...!
dimecres, 14 de novembre del 2018
Averany
Així com ets d'estúpida,
mals vents se t'emportin.
Crides ofecs maldestres
i unes entranyes putrefactes,
farcides d'odi esvàstic, tu,
escups vessant metzina.
Curta serà la teva vida
arrossegant aquest llot,
i jo escolto entre fàstics
la teva fetidesa mòrbida,
són les teves deixalles mortes
de pell de toro caduc.
Moriràs matant, ja ho sé,
com sempre, etern tuf..!
Jo seré lliure i tu......
TU MORIRÀS MATANT...!
mals vents se t'emportin.
Crides ofecs maldestres
i unes entranyes putrefactes,
farcides d'odi esvàstic, tu,
escups vessant metzina.
Curta serà la teva vida
arrossegant aquest llot,
i jo escolto entre fàstics
la teva fetidesa mòrbida,
són les teves deixalles mortes
de pell de toro caduc.
Moriràs matant, ja ho sé,
com sempre, etern tuf..!
Jo seré lliure i tu......
TU MORIRÀS MATANT...!
dilluns, 12 de novembre del 2018
Ànima Errant
Estels de llum gèlida
un calfred marbre
em llisca pell,
dies eterns en penombra
en mi es moren,
vides perdudes....
vides perdudes....
Refresca la meva nit
d'ànima en pena,
cos errant, malmès,
en mil tenebres ombreja
pluja eterna maleïda,
la gran passió fugissera
resta acabada...
resta acabada...
Busco la teva ombra,
estimat espectre,
estimat espectre,
en cada nit de lluna fosca,
una perla morta s'escola,
una perla morta s'escola,
matant somnis llunyans,
dansa de bruixa pèrfida,
sóc titella del temps
dins d'un somni etern.
dins d'un somni etern.
dissabte, 10 de novembre del 2018
Paradís Somiat
El paradís em promets,
quimera d'hivern,
brollen somnis amagats
formes de fantasia.
El meu bategar pueril,
em fa penyora,
un buit de llunyania
mata el meu instint.
Terra ferma, muntanya..!
De núvia engalanada,
princesa estimada,
em resten els somnis,
em desboques l'ànima,
mentrestant...
mil genets em cavalquen.
quimera d'hivern,
brollen somnis amagats
formes de fantasia.
El meu bategar pueril,
em fa penyora,
un buit de llunyania
mata el meu instint.
Terra ferma, muntanya..!
De núvia engalanada,
princesa estimada,
em resten els somnis,
em desboques l'ànima,
mentrestant...
mil genets em cavalquen.
Anhels d'amor
Somnis de vida i amor,
en plaer es convertiran,
entre els teus braços,
felicitat.....!
Matinades anhelades,
mai sabràs com pateixo,
en no poder-te estimar,
i entre feréstecs malsons,
tristor......!
Vida sotmesa a l'honor,
i un trist clam em recorda,
tot allò no viscut,
tant sols un instant,
amor.......!
dijous, 8 de novembre del 2018
LLacs de Paper
Estranya melodia sento,
i el teu cos em crida,
mag del Pirineu,
blanc estel diví.
Reflecteix en tu, altiu,
l'albada fresca matinera,
llum de poeta ets,
errant del món.
Vaixells de poemes suren,
quiets en la nit,
en un llac de mirall,
les nimfes hi somriuen
son llumetes de fanal.
Contes de guerrers pirates,
de dames i galiots,
és un passat que viu llunyà....!
Retorna el temps ardent
vaixell de vela ingent,
somnis de princesa son
els cants estranys de mag.
i el teu cos em crida,
mag del Pirineu,
blanc estel diví.
Reflecteix en tu, altiu,
l'albada fresca matinera,
llum de poeta ets,
errant del món.
Vaixells de poemes suren,
quiets en la nit,
en un llac de mirall,
les nimfes hi somriuen
son llumetes de fanal.
Contes de guerrers pirates,
de dames i galiots,
és un passat que viu llunyà....!
Retorna el temps ardent
vaixell de vela ingent,
somnis de princesa son
els cants estranys de mag.
dimarts, 6 de novembre del 2018
Destí d'oblit
Fresca i tendra joventut,
rialles cridaneres son,
uns jocs d'adolescents
impregnen la ment,
i un llençol de seda fina
m'envolta els records.
Dies d'estiu i aigua clara,
en vosaltres descansen,
eternament extraviats,
grans estels de corall,
mentre la vida,
es fon pas a pas,
immutable...
Mil rellotges d'arena suau,
cavalquen serens.
Observa com ens mira el temps...!
mentre tu em somies altiva,
la llunyania em fa infinita,
no hi ha rialles,
marxa l'estiu....
L'oblit se'm fa etern,
emboirat.....
pinzellades oblidades
m'envolten el camí,
infinites rialles, oblidades,
jocs d'estels s'esborren sorollosos.
Existència exhaurida,
viscuda i oblidada,
entre fulls de tinta escrita
ballen lletres,
fugen vides...
rialles cridaneres son,
uns jocs d'adolescents
impregnen la ment,
i un llençol de seda fina
m'envolta els records.
Dies d'estiu i aigua clara,
en vosaltres descansen,
eternament extraviats,
grans estels de corall,
mentre la vida,
es fon pas a pas,
immutable...
Mil rellotges d'arena suau,
cavalquen serens.
Observa com ens mira el temps...!
mentre tu em somies altiva,
la llunyania em fa infinita,
no hi ha rialles,
marxa l'estiu....
L'oblit se'm fa etern,
emboirat.....
pinzellades oblidades
m'envolten el camí,
infinites rialles, oblidades,
jocs d'estels s'esborren sorollosos.
Existència exhaurida,
viscuda i oblidada,
entre fulls de tinta escrita
ballen lletres,
fugen vides...
dilluns, 5 de novembre del 2018
Dolça Melodia
Melodies de tarda
quan els dits,
suaus i tendres
em miren callats.
Guitarres de mag
dansen amb tu,
mentrestant jo,
inquieta i voraç,
inquieta i voraç,
friso per contemplar
un bell vesprejar.
Paraules cantades
m'endinsen en tu,
ets l'amor secret,
un cor jove i valent
que corre embogit.
diumenge, 4 de novembre del 2018
Ball de Musa
T'endevino riallera
entre cortines de falguera,
tot ballant el meu cant
amb sensible encant.
Sempre dins meu
reflectida en suaus tons,
notes de blanc estel
dansen al teu compàs.
Juguen com folls
els teus dits
entre escuma matinera.
Musa vella i estranya,
m'enganyes els sentits
que tant esgotes, ferits,
i encara balles sensible,
però ja no ets bella.
Dama estimada i somiada,
ens passen les primaveres,
i anyades són passades,
però balla, estimada,
el teu ball que m'encisa,
bella Musa apassionada...!
entre cortines de falguera,
tot ballant el meu cant
amb sensible encant.
Sempre dins meu
reflectida en suaus tons,
notes de blanc estel
dansen al teu compàs.
Juguen com folls
els teus dits
entre escuma matinera.
Musa vella i estranya,
m'enganyes els sentits
que tant esgotes, ferits,
i encara balles sensible,
però ja no ets bella.
Dama estimada i somiada,
ens passen les primaveres,
i anyades són passades,
però balla, estimada,
el teu ball que m'encisa,
bella Musa apassionada...!
dissabte, 3 de novembre del 2018
Últim Silenci
En la foscor diurna,
el meu últim alè,
et sent ,i s'acomiada,
un petit mar s'ajeu
en la carona bella,
i un rostre s'esgota,
en llàgrima tendra
de cendra acabada.
Últims instants, i tu,
llumeta meva, morts,
se m'esborra el somrís,
ja no ets amb mi,
parteixo sense tu
i un nou camí faré,
en terra de ningú,
un dolor em resta.
No hi ha més temps,
tot és silenci quiet,
i mut, i aturat, i....
ara que ja he marxat,
corones de flors,
l'amor que ens tenim,
un trist atzar ens separa,
quan el sol brilla, encara.
el meu últim alè,
et sent ,i s'acomiada,
un petit mar s'ajeu
en la carona bella,
i un rostre s'esgota,
en llàgrima tendra
de cendra acabada.
Últims instants, i tu,
llumeta meva, morts,
se m'esborra el somrís,
ja no ets amb mi,
parteixo sense tu
i un nou camí faré,
en terra de ningú,
un dolor em resta.
No hi ha més temps,
tot és silenci quiet,
i mut, i aturat, i....
ara que ja he marxat,
corones de flors,
l'amor que ens tenim,
un trist atzar ens separa,
quan el sol brilla, encara.
Bosch de Primavera
Joia continguda i fidel,
un paradís de flors
en blaus, liles i grocs,
engalanada de festa
em reps, esplèndida...!
Catifes de cel inmens
fresques de primavera,
on es gronxa el mussol,
el sol s'hi adorm,
i jo hi nedo, valenta...!
Gegants de mil peus,
galants de mil temps
aixopluguen guardant,
els petits rossinyols,
amb gran delit són,
una vida, amor...!
un paradís de flors
en blaus, liles i grocs,
engalanada de festa
em reps, esplèndida...!
Catifes de cel inmens
fresques de primavera,
on es gronxa el mussol,
el sol s'hi adorm,
i jo hi nedo, valenta...!
Gegants de mil peus,
galants de mil temps
aixopluguen guardant,
els petits rossinyols,
amb gran delit són,
una vida, amor...!
dimecres, 31 d’octubre del 2018
Aroma Urbà
Finestres i narius,
ofeses en esència morta,
perfum de gas pesat,
embenzinat i espès,
crit d'un núvol gris,
empolsinat gemega
en un esglai d'olor.
Un cel de capa funesta
escampa foscor diuna,
brots de carn humana,
sota la vida urbana
sonen amb gran cridòria,
són petits, són urbans,
noves llavors humanes.
Ritmes de tambor
i la foscor és lenta,
desperteu el monstre..!
romandreu amb rostre
coriandre esmortaït,
brots d'humans urbans,
natura fosca,
natura morta.
ofeses en esència morta,
perfum de gas pesat,
embenzinat i espès,
crit d'un núvol gris,
empolsinat gemega
en un esglai d'olor.
Un cel de capa funesta
escampa foscor diuna,
brots de carn humana,
sota la vida urbana
sonen amb gran cridòria,
són petits, són urbans,
noves llavors humanes.
Ritmes de tambor
i la foscor és lenta,
desperteu el monstre..!
romandreu amb rostre
coriandre esmortaït,
brots d'humans urbans,
natura fosca,
natura morta.
Entre cotons de rosada.
Plores perles de cotó,
enyorada meva,
pura i blanca i verge,
un mar dolç de bellesa,
ets el meu perfum.
Ales d'hivern regales,
encara no ets meva,
i un pardal saltirona,
i feliç entre cotons,
tu l'envoltes i acarones.
Plora, estimada meva,
que de núvia et vesteixes,
mentre jo, encisat,
et respiro tota bella.
De perfums de ataronjats
rosada blanca en neix,
i el meu petit jardí,
dins un somni viu
llum de catifa blanca,
cants d'hivern i sirena
de ruixim enyorat.
enyorada meva,
pura i blanca i verge,
un mar dolç de bellesa,
ets el meu perfum.
Ales d'hivern regales,
encara no ets meva,
i un pardal saltirona,
i feliç entre cotons,
tu l'envoltes i acarones.
Plora, estimada meva,
que de núvia et vesteixes,
mentre jo, encisat,
et respiro tota bella.
De perfums de ataronjats
rosada blanca en neix,
i el meu petit jardí,
dins un somni viu
llum de catifa blanca,
cants d'hivern i sirena
de ruixim enyorat.
dimarts, 30 d’octubre del 2018
Bes de mel
A mi vingueres, nua,
despresa de tot ornament,
feta estoig de filet,
cru i tendra, bolet,
corona de blau alba,
en la nit primera,
un beset de bolet.
Nits de llunes malves,
tristes ploren per tu,
aquesta llunyania cruel,
a voltes, despresa,
d'altres, bolet fidel,
amb un bes de mel,
filigrana d'estel,
només tu i jo, petita,
i un bes de mel,
o un beset de bolet.
despresa de tot ornament,
feta estoig de filet,
cru i tendra, bolet,
corona de blau alba,
en la nit primera,
un beset de bolet.
Nits de llunes malves,
tristes ploren per tu,
aquesta llunyania cruel,
a voltes, despresa,
d'altres, bolet fidel,
amb un bes de mel,
filigrana d'estel,
només tu i jo, petita,
i un bes de mel,
o un beset de bolet.
dilluns, 29 d’octubre del 2018
Resistència Pacífica
Si em vols esclava
Seré Lliure....!
El que no em mata
em fa més forta.....!
El teu tambor de guerra
és la meva lluita.....!
El teu gran odi
és el foc que m'alimenta....!
La teva estupidesa
és el meu coratge.....!
Tu ets infame i volenta
i jo sóc llesta i tossuda.....!
I jo, jo sóc la teva pedra a la sabata....!
Llibertat, Llibertat, Llibertat......!
Seré Lliure....!
El que no em mata
em fa més forta.....!
El teu tambor de guerra
és la meva lluita.....!
El teu gran odi
és el foc que m'alimenta....!
La teva estupidesa
és el meu coratge.....!
Tu ets infame i volenta
i jo sóc llesta i tossuda.....!
I jo, jo sóc la teva pedra a la sabata....!
Llibertat, Llibertat, Llibertat......!
Llum de vida
Sola
Caragolada i ferida,
quieta i immòbil,
així resto esperant,
hores infinites, mortes.
Passa el món i em dol,
tot es mou, i jo,
jo tremolo dins meu.
Perles de plata infantil,
perdudes llisquen la pell,
i les galtones, encenses....
Sons muts acaronen
l'ànima verge pueril,
i un murmuri ressona,
en mi, aclaparador....!
Una onada humana, cruel...
Invisible visc el moment,
illa sóc, dins el mar perlat.
Infància òrfena enyorada,
oblidada, i ja, perduda.....
quieta i immòbil,
així resto esperant,
hores infinites, mortes.
Passa el món i em dol,
tot es mou, i jo,
jo tremolo dins meu.
Perles de plata infantil,
perdudes llisquen la pell,
i les galtones, encenses....
Sons muts acaronen
l'ànima verge pueril,
i un murmuri ressona,
en mi, aclaparador....!
Una onada humana, cruel...
Invisible visc el moment,
illa sóc, dins el mar perlat.
Infància òrfena enyorada,
oblidada, i ja, perduda.....
Patriotes
Catalana de peus a cap,
i ufana de cap a peus,
no hi ha terra més ufana
que la terra catalana..!
Som espurnes de sol,
lluïm daurats i vermellons,
cofois d'amor català,
és la nostra terra catalana
engalanada de festa...!
Segadors i Segadores,
ja hi som, és Castella...!
Falç i mesell en mà...!
Cors valents, anem....!
ORGULL //*//
i ufana de cap a peus,
no hi ha terra més ufana
que la terra catalana..!
Som espurnes de sol,
lluïm daurats i vermellons,
cofois d'amor català,
és la nostra terra catalana
engalanada de festa...!
Segadors i Segadores,
ja hi som, és Castella...!
Falç i mesell en mà...!
Cors valents, anem....!
ORGULL //*//
Ombres
Lluna maragda
En mar dolça
Coseta
Grata sorpresa vas ser,
company fanalet d'amor,
llumeta meva preciosa,
mirada enamorada,
acluca les teves llunetes
mentre jo, inquiet i sol,
entre somnis d'amor
t'espero ací, nerviós.
Amb goig ens retrovarem
i cap el paradís de bosch,
marxarem i jugarem,
company de vida i ànima,
sempre al teu costat,
Coseta.....!
company fanalet d'amor,
llumeta meva preciosa,
mirada enamorada,
acluca les teves llunetes
mentre jo, inquiet i sol,
entre somnis d'amor
t'espero ací, nerviós.
Amb goig ens retrovarem
i cap el paradís de bosch,
marxarem i jugarem,
company de vida i ànima,
sempre al teu costat,
Coseta.....!
Naturalment sensual
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n...
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...