dimecres, 12 de desembre del 2018

Primavera de tardor

Primavera de tardor sobtada,
fortuna divina em regales,
em fas tendra bressolada
entre boires de cotó fluix.

Miralls de vellut rubicund,
l'ossada em guarden ardent,
dolces filigranes d'amor
broden fils de tots colors.

Mels i confits assaboreixo
entre llavis la dolça passió,
mil flors em somriuen
vora els laberints boscans.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...