El paradís em promets,quimera d'hivern,
brollen somnis amagats
formes de fantasia.
El meu bategar pueril,
em fa penyora,
un buit de llunyania
mata el meu instint.
Terra ferma, muntanya..!
De núvia engalanada,
princesa estimada,
em resten els somnis,
em desboques l'ànima,
mentrestant...
mil genets em cavalquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada