Camino el teu son
entre cintes de color,
entrellaces el goig
de fada porcellana.
Fad boscà del nord
al meu pit el goig,
juguen els peus nus,
son petits colibrís.
Pany de fusta clara
ens gronxa la nit,
entre rialles juguem
fins passada l'albada.
Mous petits instants
entre cels vermellons,
marxen primaveres,
sol naixent de tardor.
diumenge, 23 de desembre del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada