En la foscor diurna,
el meu últim alè,
et sent ,i s'acomiada,
un petit mar s'ajeu
en la carona bella,
i un rostre s'esgota,
en llàgrima tendra
de cendra acabada.
Últims instants, i tu,
llumeta meva, morts,
se m'esborra el somrís,
ja no ets amb mi,
parteixo sense tu
i un nou camí faré,
en terra de ningú,
un dolor em resta.
No hi ha més temps,
tot és silenci quiet,
i mut, i aturat, i....
ara que ja he marxat,
corones de flors,
l'amor que ens tenim,
un trist atzar ens separa,
quan el sol brilla, encara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
-
Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..? La Confederació Helvètica es...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
Trist i molt sentit. Bona collita...!
ResponEliminaGràcies.
ResponElimina