dissabte, 3 de novembre del 2018

Últim Silenci

En la foscor diurna,
el meu últim alè,
et sent ,i s'acomiada,
un petit mar s'ajeu
en la carona bella,
i un rostre s'esgota,
en llàgrima tendra
de cendra acabada.

Últims instants, i tu,
llumeta meva, morts,
se m'esborra el somrís,
ja no ets amb mi,
parteixo sense tu
i un nou camí faré,
en terra de ningú,
un dolor em resta.

No hi ha més temps,
tot és silenci quiet,
i mut, i aturat, i....
ara que ja he marxat,
corones de flors,
l'amor que ens tenim,
un trist atzar ens separa,
quan el sol brilla, encara.





2 comentaris:

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...