A mi vingueres, nua,
despresa de tot ornament,
feta estoig de filet,
cru i tendra, bolet,
corona de blau alba,
en la nit primera,
un beset de bolet.
Nits de llunes malves,
tristes ploren per tu,
aquesta llunyania cruel,
a voltes, despresa,
d'altres, bolet fidel,
amb un bes de mel,
filigrana d'estel,
només tu i jo, petita,
i un bes de mel,
o un beset de bolet.
dimarts, 30 d’octubre del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada