Petit bressol d'escuma,
dins les boires balles,
i gronxes els meus riures
en passar la broma.
Una espurna llueix bella
reposada al teu llavi,
dolces vesprades d'estiu
ens porten ben lluny.
Ocells de llargues ales
em parlen de tu,
entre dibuixos carbonet,
pintes el meu món.
Figures musicals de blues,
dins meu s'agiten,
mentre els astres purpurina
ens vesteixen la pell.
dimarts, 25 de desembre del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
-
Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..? La Confederació Helvètica es...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada