Petit bressol d'escuma,
dins les boires balles,
i gronxes els meus riures
en passar la broma.
Una espurna llueix bella
reposada al teu llavi,
dolces vesprades d'estiu
ens porten ben lluny.
Ocells de llargues ales
em parlen de tu,
entre dibuixos carbonet,
pintes el meu món.
Figures musicals de blues,
dins meu s'agiten,
mentre els astres purpurina
ens vesteixen la pell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c... -
Xiquets i Xiquetes Ningú no va dir que seria fàcil, tampoc ningú no va dir que seria ràpid, tal i com estan les coses, jo penso que en te...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada