Petit bressol d'escuma,
dins les boires balles,
i gronxes els meus riures
en passar la broma.
Una espurna llueix bella
reposada al teu llavi,
dolces vesprades d'estiu
ens porten ben lluny.
Ocells de llargues ales
em parlen de tu,
entre dibuixos carbonet,
pintes el meu món.
Figures musicals de blues,
dins meu s'agiten,
mentre els astres purpurina
ens vesteixen la pell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n... -
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada