Amant de fortuna,
miserable truà,
forges esperances
de noves vides,
i tot és envà.....!
Totes et desitgen
i cap no et rep,
una sola et reclama,
ai, infeliç alienada...!
D'or i plata vesteixes
però sempre ets escàs,
mai arribes on cal,
putos calés dels collons.....!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n... -
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada