entre cortines i baranes,cada cop que tu em mires
més difusa esdevinc.
La teva ombra allargada busca
entre la meva pell tremolosa,
carn i ossos de vidre esberlat,
sóc un viure morta.
En la teva pell em reflecteixo,
només és una part de mi,
sóc massa lluny del teu món,
visc en pell aliena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada