Camins de reflexos

Entre rams de núvia
em desvetllo,
és l'alè del meu cor
cavalcant nu.

Els teus ulls em guarden
dins el mirall,
reflexos de pell rosada
m'acaronen.

Voltant pels camins
et retrobo,
salta la meva rialla
i entre cotons,

m'adormo.

Vestida de ploma

Embolicada d'ombres
camino sigil.losa,
et segueixo curiosa,
vestida de ploma.

Un llapis dibuixa
el caliu del meu cor,
petjades d'amor
canten joioses.

Sendes de llum
esgarrapen el temps,
llunes maragda
ballen silents.

Corro valenta,
el destí m'ho mana....!

No miris enrere

Música mundana,
ressona potent,
mentre tu plores,
la meva partida.

Marxo lluny,
són camins dolços,
sendes de llum,
el destí fatal.

No miris enrere,
vine amb mi,
entre violetes,
volarem.......!

El teu mirall

Em solques l'alè,
són cristalls de colors,
veus d'altres temps
esclaten dins meu,
paraules llunyanes,
boires fines.....

La guineu observa,
canta el meu cor,
efímers laments.

Reflexes de lluna
acaronen el vent.....

Deixo els segats,
i em regiro rient,
ets tu, amor meu...!

Buscant el teu estel

Marxen les forces,
petits instants,
hores perverses,
sense tu,
ginesta d'olor fresca,
em guareix el record.

T'enyoro.....!
en la meva soledat,
mentre passa fugaç,
tota una evocació,
oblidada, ja.....
pètals de sal marina,
rodolen cap el meu cor.

Busco la teva senda,
empaito el teu mirar,
criden les meves mans,
i suplica la meva pell,
has marxat.........,
dolç estel enyorat...!

El Meu Univers

Teranyines de tu
em solquen,
frondosos camins
de bella poesia.

Llàgrimes vives
marquen la senda,
on jo navego
seguint el teu sol.

Veus del teu món
suren en mi,
molla em vesteixo
del teu frenesí.

Quieta i callada
et somric,
silenciosa com sóc
crida el meu cor.

En Terra Cremada

Terra erma és despulla,

assotada pel vent,

amors finits moren,

als meus braços secs.

Un món de lluna negra,

s'aixeca temible,

ressorgeix la gran por,

entre espines de sang.

Amaga les ànimes verges,

de tal colossal horror,

tropes infames d'orcs,

avancen en la foscor.

Segar la pàtria cremada,

és tasca de morts,

malmesos cors abrasats,

son enterrats en vida.

Incert Esdevenir

Errant del temps somio,
desperta visc,
espurnes de cel trencat,
em miren rient,
perversa és la imatge,
temible passat.

Incert esdevenir m'espera,
arestes punxants,
un cor bategant col.lapsa,
i jo.....jo t'espero...!

Somnis de Mantellina

El meu bosch frondós,
entre mantellines daurades,
somia el teu bell cant,
mentre cau la matinada.

Rosa de blaus i verds,
admires amb certa tendresa,
uns grans cims prodigiosos,
son sonets d'alba cerdana.

Aromes sorgeixen lliviants,
quan m'escolto inspirada,
fresca fulla de til.la,
recorda captiva una vida.

Mai perdré l'esperança,
naufragis de somnis viscuts,
ballen al nostre voltant,
les ombres fosques del son.

Frenesí de comiat

Plugims daurats,
els llavis,
mil cristalls de sucre,
gran delit,
joiós paradís.....!

Llàgrima vidriada,
mil paratges,
mot tremolós,
em fuig....!

Juguen les ombres,
entre llençols,
acaricien el rostre,
rumor del meu cor...!

Un dia partiré,
silenciosa,
serà un comiat callat,
et gaudiré.....
un últim cop.....
com mai ningú,
i seré el teu far....!

Aixoplugada en Tu

Dolça llum d'amor,
llisca els meus dits,
entre muntanyes de gel,
caminen calmes,
les aigües, blau setí.

Deessa somiadora,
dins teu sona un crit,
és el reclam de fada,
on boscos frondosos,
s'ofeguen muts.

Endormiscada visc,
al peu del teu món,
volaré amb tu,
bella dama blanca,
alçada al teu mirar,
em reculls altiva,
per sempre més,
viuré al teu aixopluc....!

Peus Nus

Savis antics
miren cofois,
boires espesses,
captius....
regalen vida.


Ballen les ànimes,
cants ancestrals,
ploma preciosa,
d'àliga bruna,
dibuixa catifes
de perlat aroma.

Bastes planícies
solquen el cor,
pells torrades
dansen dins teu,
clara lluerna,
de peus nus...!

Melodia riallera

Desvetllada somric,

fragància captiva,

mentre, canta l'estel,

les guspires d'anhels, 

lluiten... pel teu amor...

Llargues vesprades

somio serena,

trobador coratjós

de guarnida grapa,

músic de fades....

Simfonia melodiosa

en tons riallers,

notes vives silents,

s'esgolen pel cos,

llisco el teu cor... 

Enyor

Et busco en la foscor,
crits desesperats,
móns llunyans jugant,
mai no ets amb mi,
ets furtiu nocturn.

Mai no sóc a prop,
ningú em veu,
fosca com la nit
acarono el teu mirar,
son nits de poesia.

Ens posem les piles...?

Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..?
La Confederació Helvètica està composta per 21 estats, entre ells, Suïssa...!
Ells estarien encantats de tenir una sortida al mar Mediterrani amb el seu port de primera i una indústria de les més productives de tota Europa i sobretot, seriem 7,5 milions de persones més en fer servir una moneda que, a males, no seria l'euro, ja que Suïssa va abandonar l'euro per qüestions econòmiques.
Recordem que el Franc Suís equival a 0,89 €.
A l'UE li pot interessar que 7,5 milions d'usuaris de l'euro hi renunciin i marxin.....? no ho crec.....
ENS ANEM POSANT LES PILES O QUÈ....?

Qui és què i què és qui?

Aquests sapastres del Partit Popular ens diuen, contents i cofois, ells, que son el partit de centre, que ells han estat capaços de negociar tant amb la dreta com amb la esquerra..........COM...? PERDONI...?
A veure, si el Partit Popular és el centre, aleshores la dreta, qui és..? VOX...? homes i dones peperos, dreta si que son, però ULTRA, MOLT ULTRA......!
Ara, seguint amb el raonament, em volen explicar, si us plau, que amb això de la esquerra ja m'he perdut, qui és la esquerra, aquí...? AHHHHHH, CIUDADANOS ÉS LA ESQUERRA......!, perdonin-me, però ara mateix se m'acaba de fer un nus mariner al cervell que no el desfarem ni a hòsties...!
És a dir que, Ciudadanos C'S, el partit del senyor Rivera, la nostra barbie del prussés i dels conseiés Arrimadas, el nou i flamant vicepresident de Andalusia Marín, el conegut de tots per haver estat capaç de pertànyer a tots els partits polítics possibles, anant de esquerra a dreta passant per tots els mitjos Girauta.........M'ESTAN DIENT QUE AQUEST PARTIT ÉS LA ESQUERRA....?
Aleshores el PSOE què és, un partit comunista de la sòviet leninista....? I PODEMOS...? aquests què son...? i IU...?
Ara ja no sóc capaç de definir cap dels partits independentistes catalans, bascs, gallecs, canaris....., no sé com els qualificarien, vostès.....? partits extraterrestres......? Vaja...!, què fàcil és donar nous significats als mots, oi...? VISCA LA LLENGUA DE L'ALTIPLÀ TAN VERSÀTIL, ELLA....!

Etèries

Dansen al meu voltant
unes ombres blanques,
juganeres entre pètals,
surant en mars de lli.

Muses dels déus divins
sublims éssers eteris,
recorren el meu món
de mussolina nívia.

Acaronen pensaments
entre flocs de cotó,
canten a cau d'orella
simfonies d'inspiració.

Dormiré....

Escorça envidriada

entre glaç i núvol,

t'escolto envellida,

clams de dolor mort,

tempesta calmada,

tenalla furibunda.

Crostes d'anyades,

ossades caduques,

temps sec d'hivern,

records perfumats

de mel i llimona,

dies eterns d'oblit.

Pujaré el gran cim,

cap a muntanya...!

penjaré les sabates

per sempre més,

aturaré els camins,

m'adormiré.....

La teva mirada

Llac de mores dolces,
reposa calmat,
entre bardisses i llots,
uns peus valents,
i mentre, dues ànimes,
tot un firmament
fet de miralls glaçats.

Ballen joncs d'alzina,
als teus mars nòrdics,
el vent ens mira,
paradisos estelats,
perles de lluna bruna
regalimen murmuris.

Somnis de natura viva
es fan muntanya,
guarnida tota de flors,
una corona em vesteix
i tremolosa somric,
sóc al teu niu....!

Somiem Lliures

Sobre unes ales vellutades,
tendra i fina lleugeresa,
descansen suaus els brots,
una petita guspira riu,
i mentrestant, jo visc....

Al teu costat somio lliure,
als teus braços seré dona
nineta dels teus ulls,
porta'm ben lluny d'aquí
i jo, seré........

Habites els meus pensaments
trontollant tot el meu món,
tú, que canvies el meu nord...!
del gel en fas la llum,
i d'una gran passió d'amor
aigua i bosc, neu i llum,
dos, només un...!

Seny sí, però Rauxa, també...!

Sempre he escoltat això de " mai sabràs el que has perdut, fins que ho perds ", i és cert, els catalans mai ens vam imaginar el que haviem perdut, fins que ho vam perdre, ens ho vam deixar agafar de les mans.
El dia de la Proclamació de la República Catalana ho vam tenir a les mans i entre els dits ens ho van prendre, se'ns va escapar, ens va volar.
Entre els uns i els altres, la feina no es va fer, ja no és hora de buscar culpables, la historia els posarà al seu lloc i es farà justícia històrica. En aquesta vida, els uns passaran com a herois i els altres com a traïdors o botiflers i no seré jo qui ho faci, no em cal.
Aprofitant la situació política espanyola, se'ns ven com a pastanaga, la por cap a una dreta espanyola reaccionaria, antiga, ultra nacionalista espanyola i fins i tot feixista i xenòfoba, i sí, ho son, no cal discutir-ho això, però amb la por, tampoc no fem via, amb la por només ens auto censurem i acotem el cap fins els genolls...!
Hem de ser valents, els nostres representants polítics, han de ser valents, al final, ells no seran els que acabin rebent les patacades físiques, d'això ja ens encarregarem nosaltres, el poble, els de sempre...!

Lleona d'agost

Em guardes entre cotons
lluna plena d'agost,
una lleona protectora sóc,
entre felins humans
i selves urbanes....!

Gata de mirada perduda
amb urpes viperines,
un lema es fa fort en mi,
qui molesta un amic,
em molesta a mi.....!

El meu laberint

En petits farcellets de llum
descansa el meu son,
somnis de poemes escrits
en mars de tinta bruna.

La mà recorre el caminet
on es perd el meu món,
boscos joves de fina serenor
entre dolces fragàncies.

Passejant pel meu laberint
enlluernes un passadís,
és la senda dels equilibris
on reposen les fades.

Mai més no em desvetllaré
del teu suau caminar,
addicta a tu, em resguardo
el teu transitar en mi.

Un darrer somni

Ànimes entrellaçades

rera la finestra,
figures càlides dansen
un ball de color,
migdiades juganeres,
so de peus nus.

Un vestit blau de rialles
es fon als meus peus,
i tu amb gran destresa,
mil petons em regales,
somiada sóc al teu jaç,
boja d'amor visc.

Canta el cucut de fusta,
carabassa m'espera.....

M'apresso, la nit és gelada,
s'esgota el meu temps....

Un crit d'aura m'atura,
només un instant,
giravolten els ulls
en un darrer somni,
en la nit del meu cor
s'acaba el teu son.....

Ball de poeta

Nits i dies,
tu i jo,
ai de mi,
ai de tu,
balla amb mi
poeta llunyà...!

Remulls gelats,
ulls de mar,
dits amb pua,
només un barret,
tant sols la pell,
nus de tot passat,
només tu i jo
guarnits d'amor....!

Les meves arrels

Si jo fos una planta, les meves flors serien preguntes........,
Potser serien flors boniques i tendres.......,
O potser serien flors punxants i incisives.....,
O potser no tindria flors.........,
Potser serien només branques alçades i batallants......,
El que sí que sé, és que si jo fos una planta, les meves arrels serien unes arrels ben ensorrades en la terra mare, la que em dóna la vida..........,
I és que algú va dir un cop: "les arrels que mai es poden talar són les arrels del pensament.........".
En les meves arrels descansen els meus pensaments i el meu sentit i raó de ser.

Parlant d'insults..

Es constata que el pitjor insult que se li pot proferir a un fatxa espanyol és "Català Indepe".
El nostre orgull és el seu insult, però potser, el seu orgull és el nostre insult, perquè mai acceptariem que algú ens digués "Español" i menys "fatxa", oi?
Està clar que tot depen del costat en que cadascú sigui i per tant, com es mirin les coses, però ser al costat erroni, acaba portant a greus conseqüències i això, els fatxes espanyols ho pagaran molt car, molt.....!

Ramón Berenguer IV, Rei de la Confederació CatalanoAragonesa

    Estant Catalunya i Aragó Confederats, l'any de nostre Senyor de 1134, el Rei Alfons I d'Aragó i Navarra, mort sense descendència.
    Els territoris queden en mans de l'església repartits entre les tres ordres religioses rellevants que eren, l'ordre del Temple (templers), l'ordre del Hospital (hospitalaris) i l'ordre del Sant Sepulcre.              Aquestes tres ordres es disputaven el control de forma ferotge, cosa que Castella aprofita molt bé per envair Saragossa, centre neuràlgic del Regne de Aragó.
    Els nobles aragonesos, veient perdre els seus privilegis, es reuneixen i decideixen obligar en Ramir, germà del Rei Alfons I, a fer-se càrrec del tron que resta vacant.
    En Ramir, home d'església, s'hi nega rotundament, no és pas home de política i menys de diplomàcia reial, però els nobles son massa persistents i en Ramir acaba acceptant la corona.
    Evidentment, en Ramir és obligat a casar-se i ho fa amb la Agnès de Aquitània, vídua i que ja havia demostrat la seva fertilitat en el seu primer matrimoni, una forma d'assegurar-se el tret, com si diguéssim.
    D'aquest matrimoni en neix la Peronella, i un cop assegurada la seva vida, en Ramir, ara Ramir II de Aragó, es reuneix amb en Ramón Berenguer IV, Comte de Barcelona i Príncep dels Comtats catalans, i signa un pacte profitós per als dos territoris. El pacte consisteix en donar Peronella, a la edat d'un any, en matrimoni a en Ramón Berenguer IV, forjant així un front fort de cara  Castella. A canvi, en Ramón Berenguer IV es compromet alliberar el Regne de Aragó de les tropes castellanes.
    Quan la Peronella és prou gran com per a poder engendrar, es casa amb en Ramón Berenguer i d'aquest matrimoni en neix un baró, en Ramón Berenguer que serà el que heretarà el Regne de la confederació Catalano-Aragonesa.
    Passats uns anys, en Ramón Berenguer IV, que és Rei de facto d'Aragó, juntament amb la Peronella, decideix, aconsellat pels seus nobles i consellers, anar a Roma per a ser ratificat com a Rei, ja que fins que el Papa de Roma no ratifica el regnat, un Rei no ho és a ulls de Déu ni a ulls dels seus vassalls.
    Passats els Pirineus, la cort reial s'atura a descansar i com sol passar en aquestes aturades, s'organitza una cacera. Casualment, durant la cacera, en Ramón Berenguer pateix un accident mortal. Es deixa pas a una conxorxa promoguda pels castellans i suportada per la mateixa Reina Peronella.
    El petit Ramón Berenguer, que havia de ser el proper Ramón Berenguer V, se li canvia el nom pel de Alfons, nom més procliu als castellans, passant a ser nombrat Alfons I de Catalunya i Alfons II de Aragó.
    Ara, encara que els castellans ja van ser expulsats d'Aragó per en Ramón Berenguer IV, mentre vivia, tornem a mig dominar  L'Aragó que mantenen sota les seves urpes, encara que no de forma tan visible com quan la tenien envaïda.
Catalunya i Aragó continuen sent una forta Confederació ja que ara el llinatge Berenguer es perpetua i comparteixen Rei, tot i que els territoris continuen separats, tant físicament, com políticament, com culturalment i com econòmicament.





(Retrat d'en Ramón Berenguer IV)

La Confederació més antiga de la nostra Era

800 anys abans de la Commonwealth, CATALUNYA I ARAGÓ es Confederen.
Cadascun dels dos territoris, independents entre sí i sobirans, es Confederen, conservant cadascun d'ells, la llengua, la moneda, les lleis, la economia, les costums i les tradicions.
Catalunya i Aragó són territoris confederats fins l'any 1715, en que es produeix la derrota dels catalans per part dels reis Borbons, 11 de Setembre de 1714, la posterior implantació de la Llei de Nova Planta i ensorrament de tots els drets dels catalans i de tots els pobles amics.