Un cel de cristalls,
dolces paraules
aturen el meu turment.
Aromes de verds
entre molses fresques,
son passió desfermada.
Acarona el meu temps
mentre cavalco,
que les mans em ballen.
La vida camina lleugera
mentre ens anem passant,
desperta'm...!
el matí és aquí....!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n... -
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada