dilluns, 31 de desembre del 2018

En pell aliena

Els teus miralls em recorren
entre cortines i baranes,
cada cop que tu em mires
més difusa esdevinc.

La teva ombra allargada busca
entre la meva pell tremolosa,
carn i ossos de vidre esberlat,
sóc un viure morta.

En la teva pell em reflecteixo,
només és una part de mi,
sóc massa lluny del teu món,
visc en pell aliena.

Pomell de Llum

Llum cridanera em desvetlla,
habites les curtes nits,
entre onades de mar escumoses.

Fileres de petits estels blaus,
parlen altius dins meu,
espessa senda de dolç passejar.

Bell deambular de fanalets,
dringadissa de sal,
regala'm un fastuós goig....!

Pomell de liles lavanda,
lleugera esperança,
entre vesprades, un dring,
a la fi.......,
et somio..........!

divendres, 28 de desembre del 2018

Santa innocència

Amant de fortuna,
miserable truà,
forges esperances
de noves vides,
i tot és envà.....!

Totes et desitgen
i cap no et rep,
una sola et reclama,
ai, infeliç alienada...!

D'or i plata vesteixes
però sempre ets escàs,
mai arribes on cal,
putos calés dels collons.....!


dijous, 27 de desembre del 2018

Tu i Els meus costats

Als plecs dels meus pensaments
et guardo en petits calaixets,
emmidonats de plena fantasia
saltironen llunyedans.

Vorejant els límits del meu cos
et contemplo endormiscat,
mentre unes garses neguitoses
emprenen el seu vol.

Mostrem les nostres ànimes lliures
entre escorces alienes,
som illes surant entre cossos
puntals màgics del món.





dimarts, 25 de desembre del 2018

Ball de Blues

Petit bressol d'escuma,
dins les boires balles,
i gronxes els meus riures
en passar la broma.

Una espurna llueix bella
reposada al teu llavi,
dolces vesprades d'estiu
ens porten ben lluny.

Ocells de llargues ales
em parlen de tu,
entre dibuixos carbonet,
pintes el meu món.

Figures musicals de blues,
dins meu s'agiten,
mentre els astres purpurina
ens vesteixen la pell.


dilluns, 24 de desembre del 2018

Coeur de papier

Facile à te sentir
entre boucles de couleur,
resurgis courageux.

Un long voyage
entre toiles de papier,
naviguez rapidement
vers l'horizon, ou l'amour,
t'attend.........

Toujours

C'est comme ça
que je t'aime,
avec moi..! avec moi..!
sans barrières,
sans excuses,
seulemment toi et moi..!

L'univers est à nous,
comètes prisonniers
de nos belles âmes,
promènent notre amour,
montren notre lumière,
toi et moi, toujours...!

Bijou d'amour

Bouges mon coeur
dans la nuit étoilée,
ton souffle de vie
réchauffe mon âme.

Les instants secrets
traversent mon être,
et la lune éternelle
brille toujours belle.

Cheveux hérissées..,
une peau avide de toi,
sans temps de rien,
juste pour sentir.

Sentier amidonnée
de douce harmonie,
rassasier mon corps
de désir, désir....
amour de mon coeur,
bijou d'amour.........!


diumenge, 23 de desembre del 2018

Poema autòcton parracà

Vatualosti de dona,
fot-me santa murga
entre bimbirimboies, cony..!,
pasteta feta de cervell.

Manego biobrega carnal,
vatualolla, ospia manyaga..!
no en fotrem pà via,
ni all ni torrada ni rè...!

Ago'n lospia de ferro..!,
oite..! aiam, que ja no en raja
i entre pixapins zulus,
m'ofego, ago'n la putra..!



Nits de color

Camino el teu son
entre cintes de color,
entrellaces el goig
de fada porcellana.

Fad boscà del nord
al meu pit el goig,
juguen els peus nus,
son petits colibrís.

Pany de fusta clara
ens gronxa la nit,
entre rialles juguem
fins passada l'albada.

Mous petits instants
entre cels vermellons,
marxen primaveres,
sol naixent de tardor.




divendres, 21 de desembre del 2018

Cavalcant el temps

Un cel de cristalls,
dolces paraules
aturen el meu turment.

Aromes de verds
entre molses fresques,
son passió desfermada.

Acarona el meu temps
mentre cavalco,
que les mans em ballen.

La vida camina lleugera
mentre ens anem passant,
desperta'm...!
el matí és aquí....!

dimecres, 12 de desembre del 2018

Primavera de tardor

Primavera de tardor sobtada,
fortuna divina em regales,
em fas tendra bressolada
entre boires de cotó fluix.

Miralls de vellut rubicund,
l'ossada em guarden ardent,
dolces filigranes d'amor
broden fils de tots colors.

Mels i confits assaboreixo
entre llavis la dolça passió,
mil flors em somriuen
vora els laberints boscans.










dimarts, 11 de desembre del 2018

El Principi dels Principis

Bona Vesprada i Bon riure tingueu...................!
I diuen que tot va començar amb una retallada de l'estatut, doncs no..........!
Altres diuen que va començar amb en Felipe Uve palito, doncs tampoc.............!
Altres diuen que va començar amb els Reis Catòlics, doncs tampoc..........!
Altres també diuen que va començar amb Jesús, doncs tampoc.........!
Altres diuen que va començar amb un Esperit Sant, doncs tampoc........!
En realitat tot va començar amb la Maria, si, la Maria que tenia plantada en Satanàs al paradís...........que ni era una poma com ens explica la Santíssima Bíblia ni tampoc una patata com ens cantava La Trinca, que no, que no, que tot va ser culpa del gran camp de Maria que hi tenia plantat en Satanàs (àlies el fumeta).
I així diuen que va començar la dèria d'anar-ho segant tot..........!
I és que el paradís éra el que ara coneixem com a Catalunya, això no ho diu pas la Bíblia, es clar, però proves en tenim..........!
A veure, diu que estava entre mar i muntanya, envoltada de valls fèrtils, hi feia sol i la gent hi anava gairebé despullada, home, que li diguin als barcelonins si la gent no hi va de despullada per les Rambles, oi?........!
Doncs tot va començar quan N'Adam es va passar segant aquells camps, i és que no estava pas sol, L'Eva també es va aficionar a segar, i renoi si van segar...........! ho van podar tot....!, es clar, en Fumeta es va emprenyar i li va dir a Déu nostre senyor que això no podia ser..............!
Aleshores, Déu va decretar que aquell paradís ja no seria mai més paradís i passaria a ser l'infern.
Es clar, a Déu li calia un altre regne dels cels i va sentenciar que el territori del costat seria el regne dels cels, convertint així aquella primigènia Hispània en el regne dels Déus.............!
Van passar uns quants segles i un dia va aparèixer un Colom, que encara que no anava massa fumat, una mica carregat de Petazzetes sí hi anava. En aquell Colom misteriós i col.locat, algú el va anomenar Esperit Lliure, això va ser perquè en veient una bona i ferma mossa, i no éra mossa d'esquadra només mossa, li va dir, ep! vols segar petazzetes amb mí?, ella, bona noia hi va accedir, i es clar, després de tota una nit segant Petazzetes, pel matí ella ja éra prenyada, que no emprenyada, i es clar, allò va ser el miracle de l'entrecuix més famós de la història, un Sant, aquell Esperit, aquella noia va quedar al.lucinada per tota la seva santa vida, d'aquí allò de l'Esperit Sant.............!, la feina va ser fer-li entendre amb en Pep que allò no éra d'eixe món..............! amb raó des d'aleshores en Pep va ser conegut com en Petazzeta, i és que a partir d'aquell dia, en Pep també es va dedicar a la Maria en cos i ànima, bé, més en cos que en ànima, i és que anar tot el dia pet és el que té.............................!
Si us ha agradat me n'alegro i pels cristians, catòlics i apostòlics..............anava a dir que ho sento, però en realitat no.....!

El món dels idiotes

    Quan a un analfabet li poses un llibre al davant, pot ser que al final tingui curiositat i acabi aprenent a llegir, però quan a un idiota li poses un ordinador al davant, per molt que sàpiga llegir, mai entendrà el que de debò volen dir aquestes lletres, paraules o frases.
    Al món dels idiotes, l'analfabet n'és el Rei....!

dilluns, 10 de desembre del 2018

Somrís de Matinada

Les teves mans parlen
pluges de matinada,
somnis de blanca albada
s'endinsen al meu bressol.

Somrís de rostre estimat
un niu de calor és regalat,
onades de vida em revolten
l'ànima morta d'antany.

Capritx de nimfa befana
és desig de dama galana...!









dimecres, 5 de desembre del 2018

CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISME

AIXÒ ÉS SER FEIXISTA, US EN FAIG UN PETIT RESUM..

-Enyorança de les tradicions i veneració de les ensenyances 
arcaiques de cultures remotes com la egípcia o les runes
celtes o fins i tot cultures perdudes.
-Rebuig per totes les coses i cultures modernes
-Rebuig del pensament propi i/o crític, pensar és considerat
dolent. Si penses és que vols canviar i per tant vol dir que és
modern, per tant, prohibit pensar, els que manen ja ho fan per
a tu.
-Por a les diferències, ja siguin racials, culturals, o de
pensament. Això porto inevitablement al racisme.
-Sempre s'acaba fent un discurs dirigit a les classes mitjanes
frustrades i descontentes, no interessen ni les elits ni tampoc
els pobres.
-Considerar-se la millor nació i estar per sobre de qualsevol
altra raça. Això porta a la supremacia i la xenofòbia.
-Estar sempre en alerta disposant-se a atacar militarment de
forma preventiva, pensar que els altres sempre es confabulen
en contra.
-Pensar que només tenen dret a viure, els més forts. Els
considerats dèbils han de ser exterminats pel bé del futur de
la raça superior.
-La superioritat masculina envers les dones, que han de ser
conformistes i submises.
-Promulgació de discursos populistes, mancats de realisme,
però fàcils d'introduir entre les capes socials baixes i mitges.
-Utilització d'un llenguatge fàcil, amb frases curtes i pobres de
lèxic, missatges repetitius i de fàcil assimilació, consignes i/o
missatges gairebé infantils, entenedors per a tothom, fins i tot
per a persones amb un nivell 0 d'enteniment.

Com podeu comprovar, no estic parlant només de VOX, aquí també es veu clarament que C'S i PP son igualment feixistes


MARXEM, O ENCARA NO....?
Resultado de imagen de catalunya triomfant fotos

dimarts, 4 de desembre del 2018

El Cant dels Indignats

Tot el poble cantarà la melodia dels indignats,
és Catalunya que es rebel.la i lluita, per la llibertat,
Que els batecs dels nostres cors,
ressonin forts com mil tambors,
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.

Lluitaràs al meu costat serem més forts si estem units,
més enllà de la mentida i la violència hi ha la pau,
Somriu, aixecat i lluita per la llibertat...!

Tot el poble cantarà la melodia dels indignats,
és Catalunya que es rebel.la i lluita, per la llibertat,
que els batecs dels nostres cors,
ressonin forts com mil tambors,
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.

Si unim les nostres forces l'enemic no passarà,
el joc brut i els abusos no ens podran mai fer callar,
colze a colze trenquem les cadenes de la repressió.

Tot el poble cantarà la melodia dels indignats,
és Catalunya que es rebel.la i lluita, per la llibertat,
que els batecs dels nostres cors,
ressonin forts com mil tambors,
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.

dilluns, 3 de desembre del 2018

La bessonada de la Almodis, el fratricidi i altres conxorxes i traïcions........

Nois i Noies....!

               La nostre flamant comtessa de Barcelona, la Almodis, ha parit....!, i no una criatura com hauria estat el més normal, nooooooooo.....!, n'ha parit dues i totes dues, barons.....!
               El primer en néixer, en Ramón Berenguer II, ha estat un nen preciós, tot blanquet i rosset, amb uns ulls blaus com el mar, un baró d'estirp noble a qui totes les donzelles de palau han vingut a veure per la seva gran bellesa, que tot s'ha de dir, heretada majorment de la sa mare, la Almodis, una de les dones més boniques i sexys de tot el territori, per no dir que també, és una de les dones amb les corbes i les "bubbies" més ben posades que hom ha vist.....!
                En segon lloc, ens ha nascut una criatura bastant indescriptible, pobret....!, és en Berenguer Ramón, menut, amb una mata de pèl fosc arreu del cos, i també, per acabar-ho d'adobar, una mica esgarrat.......aquest menut, definitivament no ha sortit a sa mare, però és que tampoc a son pare....!, potser els gens bons se'ls emporta el primer i pel segon només en queden les deixalles.......!
                Tenint en compte que el nostre gran Ramón Berenguer I, el pare de les criatures, ja és pare d'un altre baró, el fill de la primera dona, si home...! fill de la Elisabet de Gascunya, que és en Pere Ramón, un malcriat i malcarat i mala peça........., tenim en joc a tres possibles candidats a un sol tron. Mal assumpte, nois......!, com se sol dir, només en pot quedar un.....!
                El nen preferit del papa i de la mama és, com no podia ser d'altra forma, en Ramón Berenguer o cap d'estopes, com se l'anomenava popularment.
                Els altres dos germanastres, com tampoc no podia ser d'altra forma, acaben formant una estranya aliança que ja comença a donar fruits....!, d'entrada, els dos germanastres se'n van de copes i putes per tots els bordells que troben, i no contents amb això, a més d'una mossa que no és de l'ofici, també la forcen pel pur plaer que dóna el ser poderós i noble.....!
                Mentrestant, el nostre angelical Cap d'Estopes, en Ramón Berenguer II, es prepara per a ser el successor al tron comtal......., és clar, sempre amb les enveges dels seus germans que estan que se'ls emporten els dimonis...!, la revenja es preveu sanguinolenta.....!
                La Almodis, la nostra bella dama, mare de les dues criatures, cada dia té més problemes amb el fillastre, en Pere Ramón, que reclama el seu lloc i la seva posició com a primogènit i per tant, rival directe d'en Ramón Berenguer II.
                En Pere Ramón, que es mort de gelosia, rancúnia i tota mena de sentiments endimoniats, no se li acut res més d'intel.ligent que degollar la Almodis en ple acte públic, davant tothom, però què burro......!. Doncs ja està, ara ni tron ni hòsties......!. Son pare, en Ramón Berenguer I, profundament entristit i envellit, el fot fora de Palau i l'aparta de tot. Ben fet, no es pot consentir que et matin la dona del teu cor, la dona més bonica i sexy de tot el món.....!
                Ara que només en queden dos i que la cosa ja es va posant més cruenta, en Berenguer Ramón, el camacurt, guenyo, esgarrat i mig ós "grizzly", només espera la ocasió per poder fer allò que tots ja us podeu imaginar, oi?, però com?....
                Mentrestant, en Ramón Berenguer II es casa amb la bella Mafalda de Pulla, i és clar, de seguida fabriquen petits comtessets, tres...!, dues nenes i un nen, i sort del nen....! ja tenim un futur descendent al tron, i com que no podia ser d'altra forma, aquest nou baró és en Ramón Berenguer III.
                Un dia, en Berenguer Ramón, el lletjot i garrell, li proposa al seu "estimat" germà, en Ramón Berenguer II, anar de cacera, com molts altres cops han fet. És clar, en Ramón, que és una mica massa confiat, accepta. Mal fet, nano.....!. Un cop que són a mitja cacera, ohhhhhhhhh......!, casualitat.........!, en Ramón desapareix.....!, poques hores més tard, el seu aligot, el que sempre l'acompanya a totes les seves sortides, el seu fidel amic alat, sobrevola un petit estany, és clar, en Ramón hi és al fons i evidentment, se'l troben MORT...!.
                Ai, Berenguer Ramón....!, que ni per aquestes seràs comte de Barcelona........., que tens un nebot que n'és el legítim hereu i ja sabem, tots i totes, que has estat tu el que l'has mort, has assassinat ton germà.....!, ara ja tots t'anomenen, El Fratricida....!
                No només, en Berenguer Ramón, no serà mai comte, si no que a sobre, haurà de fer de tutor del seu nebot, el futur comte de Barcelona. Fot-te, carallot......!

(Aquí tenim el retrat d'en Ramón Berenguer II)
             

diumenge, 2 de desembre del 2018

Seré el teu estel

Es fonen amb gran delit
mirades furtives de lluna,
m'assec vora el finestral
gaudint del teu bell despertar,
i entre somnis, murmuris,
melodies de poetes llunyans.

Sobre tela de fina blancor
engalanes la lluna argentada,
reflexes d'un món estelat
entre pètals de rosa blanca.

Mormols secrets et delaten,
velles batalles de mal traginar,
besets de bolet et salven el son.
Sóc l'estel dels teus somnis..?

Desperta del teu caminar...!
Sóc aquí per fer-te volar......!



En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...