enyorada meva,
pura i blanca i verge,un mar dolç de bellesa,
ets el meu perfum.
Ales d'hivern regales,
encara no ets meva,
i un pardal saltirona,
i feliç entre cotons,
tu l'envoltes i acarones.
Plora, estimada meva,
que de núvia et vesteixes,
mentre jo, encisat,
et respiro tota bella.
De perfums de ataronjats
rosada blanca en neix,
i el meu petit jardí,
dins un somni viu
llum de catifa blanca,
cants d'hivern i sirena
de ruixim enyorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada