rialles cridaneres son,
uns jocs d'adolescents
impregnen la ment,
i un llençol de seda fina
m'envolta els records.
Dies d'estiu i aigua clara,
en vosaltres descansen,
eternament extraviats,
grans estels de corall,
mentre la vida,
es fon pas a pas,
immutable...
Mil rellotges d'arena suau,

Observa com ens mira el temps...!
mentre tu em somies altiva,
la llunyania em fa infinita,
no hi ha rialles,
marxa l'estiu....
L'oblit se'm fa etern,
emboirat.....
pinzellades oblidades
m'envolten el camí,
infinites rialles, oblidades,
jocs d'estels s'esborren sorollosos.
Existència exhaurida,
viscuda i oblidada,
entre fulls de tinta escrita
ballen lletres,
fugen vides...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada