
alè subtil, no hi ets...!
Respiro profunda,
silenciosa i amb força,
i un esglai..., on ets...?
Encara sóc aquí,
amatent del teu so,
i no et veig....!
Tal vegada, equivocada,
avui no vindràs....
t'espero enyorada...!
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada