dijous, 27 de desembre del 2018

Tu i Els meus costats

Als plecs dels meus pensaments
et guardo en petits calaixets,
emmidonats de plena fantasia
saltironen llunyedans.

Vorejant els límits del meu cos
et contemplo endormiscat,
mentre unes garses neguitoses
emprenen el seu vol.

Mostrem les nostres ànimes lliures
entre escorces alienes,
som illes surant entre cossos
puntals màgics del món.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...