Als plecs dels meus pensaments
et guardo en petits calaixets,
emmidonats de plena fantasia
saltironen llunyedans.
Vorejant els límits del meu cos
et contemplo endormiscat,
mentre unes garses neguitoses
emprenen el seu vol.
Mostrem les nostres ànimes lliures
entre escorces alienes,
som illes surant entre cossos
puntals màgics del món.
dijous, 27 de desembre del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada