Als plecs dels meus pensaments
et guardo en petits calaixets,
emmidonats de plena fantasia
saltironen llunyedans.
Vorejant els límits del meu cos
et contemplo endormiscat,
mentre unes garses neguitoses
emprenen el seu vol.
Mostrem les nostres ànimes lliures
entre escorces alienes,
som illes surant entre cossos
puntals màgics del món.
dijous, 27 de desembre del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c...
-
Xiquets i Xiquetes Ningú no va dir que seria fàcil, tampoc ningú no va dir que seria ràpid, tal i com estan les coses, jo penso que en te...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada