divendres, 30 de novembre del 2018

El Regne de déu

                    Al regne de Déu messetari, hi tenim diferents tipus de pobladors, la gran majoria son seguidors de la doctrina alliçonadora religiosa de fidels cristians, és clar, com no pot ser d'altra forma...!.
                    En primer lloc, hi tenim els Catòlics, fidels i conservadors afèrrims, tal i com mana Déu, tot poderós pare nostre, creador de la Santíssima hòstia......!. Els Catòlics son seguidors incondicionals dels grans capellans suprems i de les seves tradicions més ancestrals, sempre anteposaran la seva fe constitucional i les seves lleis a qualsevol altre qüestió més terrenal.
                    En segon lloc hi tenim els Protestants, que també son cristians, i que també segueixen fidelment tots els manaments que Déu, tot poderós pare nostre, creador de la Santíssima hòstia i també dels trios en general, perquè senzillament, també son uns bons minyons.....! ja que igual que els Cristians conservadors, també defensen a capa i porra, la Santíssima Bíblia Constitucionalista.                          Aquests, tot i que també son seguidors dels grans capellans suprems i totes les lleis de les que fan gala, acostumen a posar pals a les rodes i en ocasions socialitzen massa amb els pecadors que de tant en tant violen la santíssima bíblia constitucionalista.
                    En ambdos casos, tant els catòlics com els protestants, son bons minyons i accepten les lleis tal i com Déu tot poderós pare nostre i creador de la Santíssima hòstia, creador dels trios i també, de les verges seductores de "palomos" angelicals.
                    En tercer lloc ens trobem alguns pobladors indígenes renegats, som els que neguem déu (d'aquí que l'anomenem en minúscules). Nosaltres, els renegats, els indígenes anticonstitucionalistes no som ni fidels i seguidors de la llei divina, nosaltres, simplement no tenim déu i per tant, tampoc no el temem, perquè no es pot témer un cosa que no existeix. Nosaltres, incrèduls infidels som el Maligne, nosaltres volem trencar el gran regne de déu, un regne celestial que esclafa i humilia els pecadors de pensament.

             La propera vegada que un cristià us digui, "por la grasssia de dióh....", renegueu i amén....!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...