tota sola en un plor fosch,
lluny em vaig quedar, sola.
Mai no t'he oblidat, valent...!
però no és amor, ni odi tampoc,serà que jo ja no et sentia..?
Un desig boig de viure tinc,
ara que no et tinc gens a prop.
Aires de llibertat em parlen
de nous fronts de colors,
i una divina gavina blanca
em porta un bell nou amor.
Benvingut plor fosch matiner,
dónes pas a nova vida divina
mentre un mal esperit és perdut,
llunes senceres de malsons
entre tenebres es van fonent,
i noves fantasies viuen en mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada