divendres, 30 de novembre del 2018

En Ramón i La Almodis

Al.lots i Al.lotes.....!

                    Que se'ns casa en Ramón...........! si si, en Ramón, el nen de la Iaia Ermessenda, però no us penseu que ho torna a fer amb una altra pobre nena de casa noble com ho ha fet les altres vegades, no pas.....!, ni més ni menys se'ns casa amb la Almodis........!, que no sabeu qui és la Almodis.....? és la dona de'n Ponç, sí home, aquest que només es dedica a la caça i a fabricació de petits vailets comtes larvaris ensucrats...!
                     A veure, tot s'ha de dir, que la Almodis i en Ramón, el nostre Ramón, en Berenguer I, son amants, ho sap tothom. Que en Ramón no para de fer viatges de cortesia i d'altres menesters cap a terres occitanes, és clar.....!, però ja no li és suficient, volen més, volen ser una parella normal, sense haver-se d'amagar, per això, ara se n'han empescat una que ha tret de polleguera a la Iaia Ermessenda.......!
                      En Ramón, molt persistent i llest i tot el que se suposa que ha de ser un home de la seva intel.ligència, ha ideat una estratègia per poder obtenir per sempre la dona del seu cor....., home, diuen que a la tercera va la vençuda, oi?, i és que primer es casa amb la Elisabet de Gascunya, obligat per la Iaia per tal de fer contents els nobles, tòca-t'els....!, amb ella hi acaba tenint tres criatures, i redéu, quines tres criatures, ufffffffff, en fi, deixem-ho, i un cop la feina és feta, la pobre Elisabet desapareix del mapa....!, i és que no es pot parir tant i tant seguit, sense patir-ne les conseqüències....!, en aquest cas, la natura fa el seu servei i se l'emporta cap el cel del comtes i comtesses.......!.
En segones núpcies l'obliguen a casar-se amb una noieta, pobreta, més lletja que un pecat i que, a sobre, passa sense pena ni glòria per palau, sense cap gràcia i prima com un secall, és repudiada amb l'excusa de no poder incubar comtessets al seu ventre.
                         I és clar, arriba el dia en que la Iaia li aconsella visitar el comte Ponç III de Tulosa, amb qui s'han de tenir bones relacions, oi?, i tant bones que les hi tindrà.....!
                        Era d'esperar que la Almodis, en veient aquest gran galant amb armadura i tan ben plantat i guapo i cavaller noble i posat d'estampa gloriosa, en quedés enamorada, ipso facto....!, cony...! comparat amb els seus dos marits.........!, el primer, un vellot arrugat, arronsat i impotent, i el segon, un fastigós borratxo, gras com un porc i pudent com un tifa........!
                          Per altra banda, en Ramón, el Comte Ramón Berenguer I, no és capaç d'apartar la vista, i el que no és la vista, ja m'enteneu.....!, de la bella dama Almodis, una joveneta, encara, que home....!, digue-m'ho clar, està com un tren de bona.....!, rosseta, ulls blaus, unes "bubbies" ben rodonetes i abundants, amb unes corbes de vertigen.......és a dir, tota una "sexy girl" carolíngia......!
                          Així, que d'aquesta forma es van conèixer, i ja tota la resta van ser faves comptades, visites i més visites i trobades d'amagat.................però és clar, va arribar un moment en que ja no era suficient, això........! i el nostre Ramonet se les va haver de rumiar per a poder-la posseir a tota hora i al seu costat....!
Un dia de bon matí, en Ponç, que es lleva com sempre, amb una ressaca de cal déu, demana per la seva esposa, que curiosament, aquell matí no baixa a esmorzar, ohhhhhhhhh...! quina gran angúnia.....!, quin neguit......!, la Almodis no hi és, ni a la seva cambra, ni enlloc del palau comtal........!, la Almodis ha estat segrestada per part dels homes del Comte Ramón Berenguer I...................!
                           És clar, ara ja és una dona ultratjada, indigne de continuar sent l'esposa fidel d'un gran comte com ho és en Ponç....!, ahhhhhhhh, però la gran solució és que en Ramón s'hi vol casar............!
                           Doncs ja està, es declara nul el casament d'en Ponç i la Almodis, previ pagament d'una bona suma de bones peces d'or al Papa, i tot arreglat......!
                           La Iaia Ermessenda, per descomptat que hi està en contra, obliga el Papa a excomulgar la parelleta, però és clar, amb una panxona ja, bastant incipient, el Papa acaba acceptant la pasta i la que acaba fora de Palau i retirada del càrrec de co-governant és ella....! al final l'han fotut fora de Palau i ja només hi són els dos nuvis, això sí, dia i nit, amb un nyigo nyago de llit que arreu ja s'hi juguen els sous comptant amb següent bona nova, la fàbrica de bebès de la Almodis ja és més que evident...........!, però això, amics meus, queda per a la propera history-news.........!

(Aquí tenim un retrat dels nostres enamorats, en Ramón Berenguer I i la Almodis de la Marca)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...