dissabte, 17 de novembre del 2018

Carta a un Escura-polls qualsevol....

Benvolgut Escura-polls:

                                 M'omple de gran satisfacció i orgull poder-me dirigir a vostè, estimat i apreciat senyor Escura-polls, i és un veritable plaer poder-li enviar tota la meva estimació tot dient-li, que m'alegra molt veure'l en tan lamentables condicions.
                                 Tots sabem de la seva gran afició, prou coneguda, de fer servir més la llengua que el cervell, és clar, un cervell no el té tothom, en canvi, les llengües acostumen a venir de sèrie, tot i que algunes d'elles són genèticament més afinades i viperines que d'altres, més aviat maldestres i destraleres.
                                  Igualment li voldria traslladar tot el meu suport donada la seva situació incòmode i que tots sabem i comprenem, perquè l'ofici d'un savicebes setciències com vostè ha de ser molt dur, més tenint en compte la profusió delirant d'un xarrupatites desvirgagallines com és el seu cas.
                                   Li voldria agrair especialment la seva constant manca de respecte, cosa que m'omple de joia i gran delit, justament és això el que més m'agrada de vosté, gran Xarrupafigues del Regne, ja que cada cop que vostè es refereix a mi o a qualsevol altre company de lluita, en termes poc recomanables per a oïdes poc acostumats als improperis propis del seu estatus, jo i tots els meus compatriotes ens fem uns solitaris molt satisfactoris, de vegades fins i tot, ens els fem en grup, i és que vostè, senyor Trapasacs Rebentafetges, dóna per molt, sap?
                                    M'acomiado de vostè amb tota la meva gran alegria de saber que no queda pas gaire per aconseguir allò que vostè, senyor Mastega-xinxetes, mai voldria que fóssim, Lliures, sap?, un dia d'aquests el convidarem, a vostè i a tots els seus fatxendaesvàstics, a una festeta de les nostres, hi seran tots convidats i seguidament, molt amablement, com ja és costum entre nosaltres, els indígenes, els farem volar fins el gran Regne del Cel a la terra, que com tots ja sabem, és la nazió més antiga de l'univers, i és clar, la va fundar el mateix Déu nostrussenyor o millor dit, el seuvostrussenyor, que de senyor no n'éra pas nostre, oi?.
                                     Doncs sense cap més punt en l'ordre del dia, em permeto felicitar-li el Nadal, la Setmana Santa i el Segon Rescat.

                                     Afectuosament, Júlia RibaRoja.
                               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...