entre mullenes de tardor,
un jardí acolorit d'olors
m'enlluernen la pell bruna,
i amb mil gotes de gessamí,
se m'eriça ferma fins a morir.
Un reguitzell de floretes
em contemplen embadalides,
mentrestant orenetes i pardals
del cau en marxen prests,i uns renovats aires de canvi
els guien cap a un sud llunyà.
Vida nova al meu petit jardí,
tota una troballa ets, petit,
em mires somrient i moll,
ploma de bell color suau
em mires tremolosament tendre,
petita coseta esplèndida ets.
El cor m'has ben entendrit,
en mi fas germinar la tendresa
i al meu costat sempre estaràs,
un bon jaç de cotonet suau
t'acaronarà les nits fredes,
i un alè de d'amor t'escalfarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada