i el teu cos em crida,
mag del Pirineu,
blanc estel diví.
Reflecteix en tu, altiu,
l'albada fresca matinera,
llum de poeta ets,
Vaixells de poemes suren,
quiets en la nit,
en un llac de mirall,
les nimfes hi somriuen
son llumetes de fanal.
Contes de guerrers pirates,
de dames i galiots,
és un passat que viu llunyà....!
Retorna el temps ardent
vaixell de vela ingent,
somnis de princesa son
els cants estranys de mag.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada