dimecres, 28 de novembre del 2018

Dona de gel

Freda sóc com un mort,
mans, peus i nas....glaçats...!
nua al teu llit m'ajauré,
entre flassades de peça fina.

Entre escalfors i rialles,
el goig de gaudir,
mans de poeta em roseguen,
cos de sirena gentil.

Fredes vesprades t'esperen,
si al meu cau t'arrauleixes...!
canta'm a cau d'orella,
que jo entre dits sorollosos
em perdo, boja d'amor,
boja per tu......!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...