dimarts, 11 de desembre del 2018

El Principi dels Principis

Bona Vesprada i Bon riure tingueu...................!
I diuen que tot va començar amb una retallada de l'estatut, doncs no..........!
Altres diuen que va començar amb en Felipe Uve palito, doncs tampoc.............!
Altres diuen que va començar amb els Reis Catòlics, doncs tampoc..........!
Altres també diuen que va començar amb Jesús, doncs tampoc.........!
Altres diuen que va començar amb un Esperit Sant, doncs tampoc........!
En realitat tot va començar amb la Maria, si, la Maria que tenia plantada en Satanàs al paradís...........que ni era una poma com ens explica la Santíssima Bíblia ni tampoc una patata com ens cantava La Trinca, que no, que no, que tot va ser culpa del gran camp de Maria que hi tenia plantat en Satanàs (àlies el fumeta).
I així diuen que va començar la dèria d'anar-ho segant tot..........!
I és que el paradís éra el que ara coneixem com a Catalunya, això no ho diu pas la Bíblia, es clar, però proves en tenim..........!
A veure, diu que estava entre mar i muntanya, envoltada de valls fèrtils, hi feia sol i la gent hi anava gairebé despullada, home, que li diguin als barcelonins si la gent no hi va de despullada per les Rambles, oi?........!
Doncs tot va començar quan N'Adam es va passar segant aquells camps, i és que no estava pas sol, L'Eva també es va aficionar a segar, i renoi si van segar...........! ho van podar tot....!, es clar, en Fumeta es va emprenyar i li va dir a Déu nostre senyor que això no podia ser..............!
Aleshores, Déu va decretar que aquell paradís ja no seria mai més paradís i passaria a ser l'infern.
Es clar, a Déu li calia un altre regne dels cels i va sentenciar que el territori del costat seria el regne dels cels, convertint així aquella primigènia Hispània en el regne dels Déus.............!
Van passar uns quants segles i un dia va aparèixer un Colom, que encara que no anava massa fumat, una mica carregat de Petazzetes sí hi anava. En aquell Colom misteriós i col.locat, algú el va anomenar Esperit Lliure, això va ser perquè en veient una bona i ferma mossa, i no éra mossa d'esquadra només mossa, li va dir, ep! vols segar petazzetes amb mí?, ella, bona noia hi va accedir, i es clar, després de tota una nit segant Petazzetes, pel matí ella ja éra prenyada, que no emprenyada, i es clar, allò va ser el miracle de l'entrecuix més famós de la història, un Sant, aquell Esperit, aquella noia va quedar al.lucinada per tota la seva santa vida, d'aquí allò de l'Esperit Sant.............!, la feina va ser fer-li entendre amb en Pep que allò no éra d'eixe món..............! amb raó des d'aleshores en Pep va ser conegut com en Petazzeta, i és que a partir d'aquell dia, en Pep també es va dedicar a la Maria en cos i ànima, bé, més en cos que en ànima, i és que anar tot el dia pet és el que té.............................!
Si us ha agradat me n'alegro i pels cristians, catòlics i apostòlics..............anava a dir que ho sento, però en realitat no.....!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...