divendres, 12 de juliol del 2019

Vestida de ploma

Embolicada d'ombres
camino sigil.losa,
et segueixo curiosa,
vestida de ploma.

Un llapis dibuixa
el caliu del meu cor,
petjades d'amor
canten joioses.

Sendes de llum
esgarrapen el temps,
llunes maragda
ballen silents.

Corro valenta,
el destí m'ho mana....!












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...