Embolicada d'ombres
camino sigil.losa,
et segueixo curiosa,
vestida de ploma.
Un llapis dibuixa
el caliu del meu cor,
petjades d'amor
canten joioses.
Sendes de llum
esgarrapen el temps,
llunes maragda
ballen silents.
Corro valenta,
el destí m'ho mana....!
divendres, 12 de juliol del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
-
Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..? La Confederació Helvètica es...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada