Finestres i narius,
ofeses en esència morta,
perfum de gas pesat,
embenzinat i espès,
crit d'un núvol gris,
empolsinat gemega
en un esglai d'olor.
Un cel de capa funesta
escampa foscor diuna,
brots de carn humana,
sota la vida urbana
sonen amb gran cridòria,
són petits, són urbans,
noves llavors humanes.
Ritmes de tambor
i la foscor és lenta,
desperteu el monstre..!
romandreu amb rostre
coriandre esmortaït,
brots d'humans urbans,
natura fosca,
natura morta.
dimecres, 31 d’octubre del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Un repte...!, fer un poema sobre la gran ciutat i totes les seves olors de benzina, les seves cridòries de petits cucs i futurs urbanites quadrats i la famosa calitja mata pulmons.
ResponElimina