dimecres, 31 d’octubre del 2018

Aroma Urbà

Finestres i narius,
ofeses en esència morta,
perfum de gas pesat,
embenzinat i espès,
crit d'un núvol gris,
empolsinat gemega
en un esglai d'olor.

Un cel de capa funesta
escampa foscor diuna,
brots de carn humana,
sota la vida urbana
sonen amb gran cridòria,
són petits, són urbans,
noves llavors humanes.

Ritmes de tambor
i la foscor és lenta,
desperteu el monstre..!
romandreu amb rostre
coriandre esmortaït,
brots d'humans urbans,
natura fosca,
natura morta.

1 comentari:

  1. Un repte...!, fer un poema sobre la gran ciutat i totes les seves olors de benzina, les seves cridòries de petits cucs i futurs urbanites quadrats i la famosa calitja mata pulmons.

    ResponElimina

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...