els meus plors perlats,ennuvolats de brisa marina,
els peus de mare terra forgen.
Vides d'olor de sal reial,
solquen les nits de dol argentat,
i escumes de brisa ressonen
entre uns tristos despertars.
Un infant tremola en solitud
mentre la meva lluna mira,
doloses aigües de lent transitar
en pètals d'amor dormiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada