
em desfàs l'ànima,
embogeixo adelitadament
enmirallada en tu,
cànta'm un cop més,
que assedegada,
d'un bes en faig mil.
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
molt bo!
ResponEliminamolt bo!
ResponEliminaMolt agraïda.
ResponElimina