diumenge, 2 de desembre del 2018

Seré el teu estel

Es fonen amb gran delit
mirades furtives de lluna,
m'assec vora el finestral
gaudint del teu bell despertar,
i entre somnis, murmuris,
melodies de poetes llunyans.

Sobre tela de fina blancor
engalanes la lluna argentada,
reflexes d'un món estelat
entre pètals de rosa blanca.

Mormols secrets et delaten,
velles batalles de mal traginar,
besets de bolet et salven el son.
Sóc l'estel dels teus somnis..?

Desperta del teu caminar...!
Sóc aquí per fer-te volar......!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...