Es fonen amb gran delit
mirades furtives de lluna,
m'assec vora el finestral
gaudint del teu bell despertar,
i entre somnis, murmuris,
melodies de poetes llunyans.
Sobre tela de fina blancor
engalanes la lluna argentada,
reflexes d'un món estelat
entre pètals de rosa blanca.
Mormols secrets et delaten,
velles batalles de mal traginar,
besets de bolet et salven el son.
Sóc l'estel dels teus somnis..?
Desperta del teu caminar...!
Sóc aquí per fer-te volar......!
diumenge, 2 de desembre del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada