dimecres, 31 d’octubre del 2018

Aroma Urbà

Finestres i narius,
ofeses en esència morta,
perfum de gas pesat,
embenzinat i espès,
crit d'un núvol gris,
empolsinat gemega
en un esglai d'olor.

Un cel de capa funesta
escampa foscor diuna,
brots de carn humana,
sota la vida urbana
sonen amb gran cridòria,
són petits, són urbans,
noves llavors humanes.

Ritmes de tambor
i la foscor és lenta,
desperteu el monstre..!
romandreu amb rostre
coriandre esmortaït,
brots d'humans urbans,
natura fosca,
natura morta.

Entre cotons de rosada.

Plores perles de cotó,
enyorada meva,
pura i blanca i verge,
un mar dolç de bellesa,
ets el meu perfum.

Ales d'hivern regales,
encara no ets meva,
i un pardal saltirona,
i feliç entre cotons,
tu l'envoltes i acarones.

Plora, estimada meva,
que de núvia et vesteixes,
mentre jo, encisat,
et respiro tota bella.

De perfums de ataronjats
rosada blanca en neix,
i el meu petit jardí,
dins un somni viu
llum de catifa blanca,
cants d'hivern i sirena
de ruixim enyorat.

dimarts, 30 d’octubre del 2018

Bes de mel

A mi vingueres, nua,
despresa de tot ornament,
feta estoig de filet,
cru i tendra, bolet,
corona de blau alba,
en la nit primera,
un beset de bolet.

Nits de llunes malves,
tristes ploren per tu,
aquesta llunyania cruel,
a voltes, despresa,
d'altres, bolet fidel,
amb un bes de mel,
filigrana d'estel,
només tu i jo, petita,
i un bes de mel,
o un beset de bolet.

dilluns, 29 d’octubre del 2018

Resistència Pacífica

Si em vols esclava
Seré Lliure....!
El que no em mata
em fa més forta.....!
El teu tambor de guerra
és la meva lluita.....!
El teu gran odi
és el foc que m'alimenta....!
La teva estupidesa
és el meu coratge.....!
Tu ets infame i volenta
i jo sóc llesta i tossuda.....!
I jo, jo sóc la teva pedra a la sabata....!

Llibertat, Llibertat, Llibertat......!

Llum de vida

Llum d'aigualada fresca,
juganera llisques,
em voreges la pell freda,
i t'escoles pels cabells.

Mil fulles em somriuen...!

Delicades ànimes et reben
tendre escalf matiner,
Mare natura et saluda,
cor salvatge d'amor.

Fada eterna de vida...!







Sola

Caragolada i ferida,
quieta i immòbil,
així resto esperant,
hores infinites, mortes.

Passa el món i em dol,
tot es mou, i jo,
jo tremolo dins meu.

Perles de plata infantil,
perdudes llisquen la pell,
i les galtones, encenses....

Sons muts acaronen
l'ànima verge pueril,
i un murmuri ressona,
en mi, aclaparador....!
Una onada humana, cruel...

Invisible visc el moment,
illa sóc, dins el mar perlat.

Infància òrfena enyorada,
oblidada, i ja, perduda.....

Patriotes

Catalana de peus a cap,
i ufana de cap a peus,
no hi ha terra més ufana
que la terra catalana..!
Som espurnes de sol,
lluïm daurats i vermellons,
cofois d'amor català,
és la nostra terra catalana
engalanada de festa...!

Segadors i Segadores,
ja hi som, és Castella...!
Falç i mesell en mà...!
Cors valents, anem....!
ORGULL //*//

Ombres

Sota una Alzina
m'amago i t'espero,
alè subtil, no hi ets...!

Respiro profunda, 
silenciosa i amb força,
i un esglai..., on ets...?

Encara sóc aquí,
amatent del teu so,
i no et veig....!

Tal vegada, equivocada,
avui no vindràs....
t'espero enyorada...!

Lluna maragda

Mars lluents i suaus,
dels teus ulls brollen,
perles fines d'amor i plata,
fanalet del meu cor...!

Marxa valent el vent,
i sobre brisa bruna,
sura lliure, nostàlgic,
i juganer dels cabdells,
de rosada, cabells
d'or i plata i maragda...!

En mar dolça

Divina llibertat dolça,
dins teu giravolto,
lleugera aixeco el vol.

Ingràvida em somio,
immensa i lluminosa,
t'esmunyeixes en mi
acariciant el meu instint.

Entre els dits t'escoles
temptant-me l'esperit,
surant en tu ballo
melodies de bolet.

Mar d'aigua dolça,
Divina......!

Coseta

Grata sorpresa vas ser,
company fanalet d'amor,
llumeta meva preciosa,
mirada enamorada,
acluca les teves llunetes
mentre jo, inquiet i sol,
entre somnis d'amor
t'espero ací, nerviós.

Amb goig ens retrovarem
i cap el paradís de bosch,
marxarem i jugarem,
company de vida i ànima,
sempre al teu costat,
Coseta.....!

Naturalment sensual

Llavis de mel romaní,
xiuxiueges a cau d'orella,
em desfàs l'ànima,
embogeixo adelitadament
enmirallada en tu,
cànta'm un cop més,
que assedegada,
d'un bes en faig mil.

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...