dilluns, 3 de desembre del 2018

La bessonada de la Almodis, el fratricidi i altres conxorxes i traïcions........

Nois i Noies....!

               La nostre flamant comtessa de Barcelona, la Almodis, ha parit....!, i no una criatura com hauria estat el més normal, nooooooooo.....!, n'ha parit dues i totes dues, barons.....!
               El primer en néixer, en Ramón Berenguer II, ha estat un nen preciós, tot blanquet i rosset, amb uns ulls blaus com el mar, un baró d'estirp noble a qui totes les donzelles de palau han vingut a veure per la seva gran bellesa, que tot s'ha de dir, heretada majorment de la sa mare, la Almodis, una de les dones més boniques i sexys de tot el territori, per no dir que també, és una de les dones amb les corbes i les "bubbies" més ben posades que hom ha vist.....!
                En segon lloc, ens ha nascut una criatura bastant indescriptible, pobret....!, és en Berenguer Ramón, menut, amb una mata de pèl fosc arreu del cos, i també, per acabar-ho d'adobar, una mica esgarrat.......aquest menut, definitivament no ha sortit a sa mare, però és que tampoc a son pare....!, potser els gens bons se'ls emporta el primer i pel segon només en queden les deixalles.......!
                Tenint en compte que el nostre gran Ramón Berenguer I, el pare de les criatures, ja és pare d'un altre baró, el fill de la primera dona, si home...! fill de la Elisabet de Gascunya, que és en Pere Ramón, un malcriat i malcarat i mala peça........., tenim en joc a tres possibles candidats a un sol tron. Mal assumpte, nois......!, com se sol dir, només en pot quedar un.....!
                El nen preferit del papa i de la mama és, com no podia ser d'altra forma, en Ramón Berenguer o cap d'estopes, com se l'anomenava popularment.
                Els altres dos germanastres, com tampoc no podia ser d'altra forma, acaben formant una estranya aliança que ja comença a donar fruits....!, d'entrada, els dos germanastres se'n van de copes i putes per tots els bordells que troben, i no contents amb això, a més d'una mossa que no és de l'ofici, també la forcen pel pur plaer que dóna el ser poderós i noble.....!
                Mentrestant, el nostre angelical Cap d'Estopes, en Ramón Berenguer II, es prepara per a ser el successor al tron comtal......., és clar, sempre amb les enveges dels seus germans que estan que se'ls emporten els dimonis...!, la revenja es preveu sanguinolenta.....!
                La Almodis, la nostra bella dama, mare de les dues criatures, cada dia té més problemes amb el fillastre, en Pere Ramón, que reclama el seu lloc i la seva posició com a primogènit i per tant, rival directe d'en Ramón Berenguer II.
                En Pere Ramón, que es mort de gelosia, rancúnia i tota mena de sentiments endimoniats, no se li acut res més d'intel.ligent que degollar la Almodis en ple acte públic, davant tothom, però què burro......!. Doncs ja està, ara ni tron ni hòsties......!. Son pare, en Ramón Berenguer I, profundament entristit i envellit, el fot fora de Palau i l'aparta de tot. Ben fet, no es pot consentir que et matin la dona del teu cor, la dona més bonica i sexy de tot el món.....!
                Ara que només en queden dos i que la cosa ja es va posant més cruenta, en Berenguer Ramón, el camacurt, guenyo, esgarrat i mig ós "grizzly", només espera la ocasió per poder fer allò que tots ja us podeu imaginar, oi?, però com?....
                Mentrestant, en Ramón Berenguer II es casa amb la bella Mafalda de Pulla, i és clar, de seguida fabriquen petits comtessets, tres...!, dues nenes i un nen, i sort del nen....! ja tenim un futur descendent al tron, i com que no podia ser d'altra forma, aquest nou baró és en Ramón Berenguer III.
                Un dia, en Berenguer Ramón, el lletjot i garrell, li proposa al seu "estimat" germà, en Ramón Berenguer II, anar de cacera, com molts altres cops han fet. És clar, en Ramón, que és una mica massa confiat, accepta. Mal fet, nano.....!. Un cop que són a mitja cacera, ohhhhhhhhh......!, casualitat.........!, en Ramón desapareix.....!, poques hores més tard, el seu aligot, el que sempre l'acompanya a totes les seves sortides, el seu fidel amic alat, sobrevola un petit estany, és clar, en Ramón hi és al fons i evidentment, se'l troben MORT...!.
                Ai, Berenguer Ramón....!, que ni per aquestes seràs comte de Barcelona........., que tens un nebot que n'és el legítim hereu i ja sabem, tots i totes, que has estat tu el que l'has mort, has assassinat ton germà.....!, ara ja tots t'anomenen, El Fratricida....!
                No només, en Berenguer Ramón, no serà mai comte, si no que a sobre, haurà de fer de tutor del seu nebot, el futur comte de Barcelona. Fot-te, carallot......!

(Aquí tenim el retrat d'en Ramón Berenguer II)
             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...