Abans, la nació no éra més que el regne inquisitorial de Déu a la terra, el que coneixem com a Castella i més tard, Castella ampliada, i els catòlics súbdits del regne eren els capellans que imposaven la seva llei suprema a tots els feligresos castellanets de "bién".
Ara, els descendents d'aquells capellans catòlics supremacistes, els que continuen fent servir la seva bíblia constitucional per imposar les sagrades lleis, es fan un embolic monumental quan fan el símil entre el que és una nació i el que és un regne de súbdits.
La conclusió és que que quan la realitat supera la ficció, aquesta ficció es converteix en una metàfora de la realitat.
Així que quan algú em diu, "no et veig gaire catòlica, avui..." jo li responc "deu ser que estic protestant..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c... -
Xiquets i Xiquetes Ningú no va dir que seria fàcil, tampoc ningú no va dir que seria ràpid, tal i com estan les coses, jo penso que en te...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada