T'endevino riallera
entre cortines de falguera,
tot ballant el meu cant
amb sensible encant.
Sempre dins meu
reflectida en suaus tons,
notes de blanc estel
dansen al teu compàs.
Juguen com folls
els teus dits
entre escuma matinera.
Musa vella i estranya,
m'enganyes els sentits
que tant esgotes, ferits,
i encara balles sensible,
però ja no ets bella.
Dama estimada i somiada,
ens passen les primaveres,
i anyades són passades,
però balla, estimada,
el teu ball que m'encisa,
bella Musa apassionada...!
diumenge, 4 de novembre del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada