T'endevino rialleraentre cortines de falguera,
tot ballant el meu cant
amb sensible encant.
Sempre dins meu
reflectida en suaus tons,
notes de blanc estel
dansen al teu compàs.
Juguen com folls
els teus dits
entre escuma matinera.
Musa vella i estranya,
m'enganyes els sentits
que tant esgotes, ferits,
i encara balles sensible,
però ja no ets bella.
Dama estimada i somiada,
ens passen les primaveres,
i anyades són passades,
però balla, estimada,
el teu ball que m'encisa,
bella Musa apassionada...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada