Com titelles del temps,
en curts instants gaudim
el dolç frenesí de la nit,
obre els ulls i somriu,
àngel meu, de bell retrat.
Et busco al meu llit,
i una flama es desferma
quan de tu un alè sento,
somni foll de pell torrada,
són nits somiades d'amor.
Calmes el meu desig
en mil nits de suau delit,
cuída't, gran príncep amat,
que demà serà tard i la nit,
fugirà fugaç, amor meu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n... -
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada