dijous, 22 de novembre del 2018

No en treurem res de bo, em penso.........

Piulem i pidolem i demanem i.............i què?, doncs res.....!
La República, o ens la fem nosaltres mateixos o no es farà mai, és el poble qui salva el poble, els governs mai han salvat el poble, només l'han collat i collat fins a fer-lo morir.
No tenim líders, són a l'exili o a la presó, per tant, no compten. No tenim polítics valents, es van arronsar un cop i ho continuen fent, no es planten i diuen "prou...!", continuen acotant el cap i obeïnt l'enemic i tot aquest aparell d'Estat que hom anomena Ñ. Les entitats sobiranistes estan parades, fan coses, sí, però res efectiu, ja no sortim als carrers convocats per l'ANC o per Òmnium, les van escapçar totes dues, els dos Jordis també són a la garjola i els seus substituts no es fan notar, també tenen por.
La por és humana, la por és racional, la por s'enten perfectament, la por és una mesura de defensa natural que tots els animals, també els humans, fem servir per fugir dels perills. I és clar que sí, jo ho entenc i tots ho entenem, però dic jo que si tens por, no et posis al davant, fes una passa al costat o cap on vulguis i deixa passar a qui sí que és capaç de portar a terme el nostre projecte, no facis de tap, cony......!
I aquí hi tenim uns quants taps, oi?, no cal posar ni noms ni sigles. Si no avances, fas nosa, i si fas nosa ets un tap, i si ets un tap, t'apartes i punt.......!

2 comentaris:

  1. Que no vegi el teu escrit l'amic Fredi perquè posarà els noms i, fins i tot, els cognoms dels taps, encara que tothom els sap.

    ResponElimina

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...