En petits farcellets de llumdescansa el meu son,
somnis de poemes escrits
en mars de tinta bruna.
La mà recorre el caminet
on es perd el meu món,
boscos joves de fina serenor
entre dolces fragàncies.
Passejant pel meu laberint
enlluernes un passadís,
és la senda dels equilibris
on reposen les fades.
Mai més no em desvetllaré
del teu suau caminar,
addicta a tu, em resguardo
el teu transitar en mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada