Música mundana,
ressona potent,
mentre tu plores,
la meva partida.
Marxo lluny,
són camins dolços,
sendes de llum,
el destí fatal.
No miris enrere,
vine amb mi,
entre violetes,
volarem.......!
divendres, 26 d’abril del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
-
Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..? La Confederació Helvètica es...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada