Música mundana,
ressona potent,
mentre tu plores,
la meva partida.
Marxo lluny,
són camins dolços,
sendes de llum,
el destí fatal.
No miris enrere,
vine amb mi,
entre violetes,
volarem.......!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n... -
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada