Marxen les forces,
petits instants,
hores perverses,
sense tu,
ginesta d'olor fresca,
em guareix el record.
T'enyoro.....!
en la meva soledat,
mentre passa fugaç,
tota una evocació,
oblidada, ja.....
pètals de sal marina,
rodolen cap el meu cor.
Busco la teva senda,
empaito el teu mirar,
criden les meves mans,
i suplica la meva pell,
has marxat.........,
dolç estel enyorat...!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en... -
Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..? La Confederació Helvètica es...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada