assotada pel vent,
amors finits moren,
als meus braços secs.
Un món de lluna negra,
s'aixeca temible,
ressorgeix la gran por,
entre espines de sang.
Amaga les ànimes verges,
de tal colossal horror,
tropes infames d'orcs,
avancen en la foscor.
Segar la pàtria cremada,
és tasca de morts,
malmesos cors abrasats,
son enterrats en vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada