Si jo fos una planta, les meves flors serien preguntes........,
Potser serien flors boniques i tendres.......,
O potser serien flors punxants i incisives.....,
O potser no tindria flors.........,
Potser serien només branques alçades i batallants......,
El que sí que sé, és que si jo fos una planta, les meves arrels serien unes arrels ben ensorrades en la terra mare, la que em dóna la vida..........,
I és que algú va dir un cop: "les arrels que mai es poden talar són les arrels del pensament.........".
En les meves arrels descansen els meus pensaments i el meu sentit i raó de ser.
divendres, 4 de gener del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c...
-
Xiquets i Xiquetes Ningú no va dir que seria fàcil, tampoc ningú no va dir que seria ràpid, tal i com estan les coses, jo penso que en te...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada