Si jo fos una planta, les meves flors serien preguntes........,
Potser serien flors boniques i tendres.......,
O potser serien flors punxants i incisives.....,
O potser no tindria flors.........,
Potser serien només branques alçades i batallants......,
El que sí que sé, és que si jo fos una planta, les meves arrels serien unes arrels ben ensorrades en la terra mare, la que em dóna la vida..........,
I és que algú va dir un cop: "les arrels que mai es poden talar són les arrels del pensament.........".
En les meves arrels descansen els meus pensaments i el meu sentit i raó de ser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n... -
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada