dilluns, 11 de febrer del 2019

Incert Esdevenir

Errant del temps somio,
desperta visc,
espurnes de cel trencat,
em miren rient,
perversa és la imatge,
temible passat.

Incert esdevenir m'espera,
arestes punxants,
un cor bategant col.lapsa,
i jo.....jo t'espero...!


a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...