Errant del temps somio,
desperta visc,
espurnes de cel trencat,
em miren rient,
perversa és la imatge,
temible passat.
Incert esdevenir m'espera,
arestes punxants,
un cor bategant col.lapsa,
i jo.....jo t'espero...!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c... -
Xiquets i Xiquetes Ningú no va dir que seria fàcil, tampoc ningú no va dir que seria ràpid, tal i com estan les coses, jo penso que en te...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada