Seny sí, però Rauxa, també...!

Sempre he escoltat això de " mai sabràs el que has perdut, fins que ho perds ", i és cert, els catalans mai ens vam imaginar el que haviem perdut, fins que ho vam perdre, ens ho vam deixar agafar de les mans.
El dia de la Proclamació de la República Catalana ho vam tenir a les mans i entre els dits ens ho van prendre, se'ns va escapar, ens va volar.
Entre els uns i els altres, la feina no es va fer, ja no és hora de buscar culpables, la historia els posarà al seu lloc i es farà justícia històrica. En aquesta vida, els uns passaran com a herois i els altres com a traïdors o botiflers i no seré jo qui ho faci, no em cal.
Aprofitant la situació política espanyola, se'ns ven com a pastanaga, la por cap a una dreta espanyola reaccionaria, antiga, ultra nacionalista espanyola i fins i tot feixista i xenòfoba, i sí, ho son, no cal discutir-ho això, però amb la por, tampoc no fem via, amb la por només ens auto censurem i acotem el cap fins els genolls...!
Hem de ser valents, els nostres representants polítics, han de ser valents, al final, ells no seran els que acabin rebent les patacades físiques, d'això ja ens encarregarem nosaltres, el poble, els de sempre...!