crits desesperats,móns llunyans jugant,
mai no ets amb mi,
ets furtiu nocturn.
Mai no sóc a prop,
ningú em veu,
fosca com la nit
acarono el teu mirar,
son nits de poesia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en... -
Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..? La Confederació Helvètica es...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada