crits desesperats,móns llunyans jugant,
mai no ets amb mi,
ets furtiu nocturn.
Mai no sóc a prop,
ningú em veu,
fosca com la nit
acarono el teu mirar,
son nits de poesia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n... -
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada