dilluns, 11 de febrer del 2019

El Meu Univers


Teranyines de tu
em solquen,
frondosos camins
de bella poesia.

Llàgrimes vives
marquen la senda,
on jo navego
seguint el teu sol.

Veus del teu món
suren en mi,
molla em vesteixo
del teu frenesí.

Quieta i callada
et somric,
silenciosa com sóc
crida el meu cor.





a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...

  • Entre cotons de rosada.
    Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
  • Ens posem les piles...?
    Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..? La Confederació Helvètica es...
  • Naturalment sensual
    Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c...