Savis antics
miren cofois,
boires espesses,
captius....
regalen vida.
Ballen les ànimes,
cants ancestrals,
ploma preciosa,
d'àliga bruna,
dibuixa catifes
de perlat aroma.
Bastes planícies
solquen el cor,
pells torrades
dansen dins teu,
clara lluerna,
de peus nus...!
diumenge, 20 de gener del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n...
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada