divendres, 11 de gener del 2019

La teva mirada

Llac de mores dolces,
reposa calmat,
entre bardisses i llots,
uns peus valents,
i mentre, dues ànimes,
tot un firmament
fet de miralls glaçats.

Ballen joncs d'alzina,
als teus mars nòrdics,
el vent ens mira,
paradisos estelats,
perles de lluna bruna
regalimen murmuris.

Somnis de natura viva
es fan muntanya,
guarnida tota de flors,
una corona em vesteix
i tremolosa somric,
sóc al teu niu....!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat.   Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...