Llac de mores dolces,
reposa calmat,
entre bardisses i llots,
uns peus valents,
i mentre, dues ànimes,
tot un firmament
fet de miralls glaçats.
Ballen joncs d'alzina,
als teus mars nòrdics,
el vent ens mira,
paradisos estelats,
perles de lluna bruna
regalimen murmuris.
Somnis de natura viva
es fan muntanya,
guarnida tota de flors,
una corona em vesteix
i tremolosa somric,
sóc al teu niu....!
divendres, 11 de gener del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n...
-
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada