
unes ombres blanques,
juganeres entre pètals,
surant en mars de lli.
Muses dels déus divins
sublims éssers eteris,
recorren el meu món
de mussolina nívia.
Acaronen pensaments
entre flocs de cotó,
canten a cau d'orella
simfonies d'inspiració.
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada