El meu bosch frondós,
entre mantellines daurades,
somia el teu bell cant,
mentre cau la matinada.
Rosa de blaus i verds,
admires amb certa tendresa,
uns grans cims prodigiosos,
son sonets d'alba cerdana.
Aromes sorgeixen lliviants,
quan m'escolto inspirada,
fresca fulla de til.la,
recorda captiva una vida.
Mai perdré l'esperança,
naufragis de somnis viscuts,
ballen al nostre voltant,
les ombres fosques del son.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en... -
Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..? La Confederació Helvètica es...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada