El meu bosch frondós,
entre mantellines daurades,
somia el teu bell cant,
mentre cau la matinada.
Rosa de blaus i verds,
admires amb certa tendresa,
uns grans cims prodigiosos,
son sonets d'alba cerdana.
Aromes sorgeixen lliviants,
quan m'escolto inspirada,
fresca fulla de til.la,
recorda captiva una vida.
Mai perdré l'esperança,
naufragis de somnis viscuts,
ballen al nostre voltant,
les ombres fosques del son.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
De matinada em vas deixar tota sola en un plor fosch, lluny em vaig quedar, sola. Mai no t'he oblidat, valent...! però no és amor, n... -
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Entre rams de núvia em desvetllo, és l'alè del meu cor cavalcant nu. Els teus ulls em guarden dins el mirall, reflexos de pell ro...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada