Plugims daurats,
els llavis,
mil cristalls de sucre,
gran delit,
joiós paradís.....!
Llàgrima vidriada,
mil paratges,
mot tremolós,
em fuig....!
Juguen les ombres,
entre llençols,
acaricien el rostre,
rumor del meu cor...!
Un dia partiré,
silenciosa,
serà un comiat callat,
et gaudiré.....
un últim cop.....
com mai ningú,
i seré el teu far....!
diumenge, 20 de gener del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià
Entre mars de llums, una espurna plora, és el dolorós comiat d'un temps passat. Ombrívoles paraules s'amunteguen crepitants, i en...
-
Plores perles de cotó, enyorada meva, pura i blanca i verge, un mar dolç de bellesa, ets el meu perfum. Ales d'hivern regales, en...
-
Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..? La Confederació Helvètica es...
-
Llavis de mel romaní, xiuxiueges a cau d'orella, em desfàs l'ànima, embogeixo adelitadament enmirallada en tu, cànta'm un c...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada