llisca els meus dits,
entre muntanyes de gel,
caminen calmes,les aigües, blau setí.
Deessa somiadora,
dins teu sona un crit,
és el reclam de fada,
on boscos frondosos,
s'ofeguen muts.
Endormiscada visc,
al peu del teu món,
volaré amb tu,
bella dama blanca,
alçada al teu mirar,
em reculls altiva,
per sempre més,
viuré al teu aixopluc....!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada